Els àrbitres i el Madrid (I)

Encetem una sèrie d’articles sobre l’estructura de l’arbitratge del futbol espanyol. Que ningú esperi una història completa, caldria molt més que uns quants articles. És només un assaig per intentar situar conceptes bàsics i comprovar què hi ha de cert en la denúncia recurrent sobre el control des de Madrid i també des del Reial Madrid de l’organització arbitral

De l’origen fins a la guerra civil (1917-1936)

En primer lloc cal explicar que l’organització arbitral absolutament centralitzada del futbol espanyol es va constituir l’any 1917, amb el propòsit de comptar amb un organisme superior als comitès regionals que, evidentment, havia de tenir la seu a Madrid. Neix així el Comité Nacional de Árbitros (CNA), denominació que ha anat experimentant petites modificacions al llarg del temps. Després de la guerra civil va passar a dir-se Comité Central de Árbitros, als anys seixanta del segle passat va recuperar la nomenclatura original i en l’actualitat, arran d’una modificació de 1993 va esdevenir Comité Técnico de Árbitros. Això sí, sempre amb control ferri des de la capital espanyola.

Segons va publicar Mundo Deportivo el 12 de juny de 1917, el primer president del CNA va ser Alfonso Albéniz Jordana, amb el suport de Carlos Dieste Vega com a vicepresident i Julián Ruete Muniesa com a tresorer. Tots tres amb relació directa amb el Madrid FC (que no va incorporar el títol de Reial i la corona a l’escut fins al 1920), com veurem tot seguit. En realitat, el que havia passat era que els dirigents de pes del Colegio de Árbitros de la Federación Centro van assumir les competències de tot l’arbitratge espanyol. Entre tots tres, Albéniz-Dieste-Ruete van controlar el comitè fins al 1923.

El Comité Nacional de Árbitros es fa amb el control absolut l’any 1917

La Federación Centro, la de Madrid, s’havia creat l’abril de 1914 i un mes més tard ja la presidia Albéniz, amb Ruete de secretari, els mateixos que van acumular tot el control pocs anys més tard. Aquest origen desvergonyit, quan els àrbitres de Madrid van crear un organisme superior i es van fer amb el control de tots els comitès regionales, és l’origen dels tics centralistes que perviuran a l’arbitratge espanyol.

Així doncs, ALFONSO ALBÉNIZ JORDANA, CARLOS DIESTE VEGA i JULIÁN RUETE MUNIESA són els homes forts del CNA fins al 1923. Albéniz, nascut a Tiana, era fill del compositor de Camprodon Isaac Albéniz. Va jugar al Barça l’any 1902 (tres partits oficials i 18 d’amistosos) abans de traslladar-se a Madrid per estudis i incorporar-se al club blanc. Arrelat a la capital, també va ser directiu del Madrid (vocal 1915, comptable 1916). Dieste va jugar al Madrid (1914-15) i també va ocupar càrrecs directius (comptable 1915, 1917). El trio d’impulsors inicials el completa Ruete i manté el perfil que es farà habitual: va ser jugador (1904-1910) i també secretari del Madrid (1908). Anys més tard presidirà el comitè nacional d’àrbitres de futbol.

En aquests primers anys, els presidents amb rerefons blanc “es van passant el porró”

De 1923 a juliol de 1924 el president va ser LUIS COLINA ÁLVAREZ. No va jugar al Madrid, però sí que va formar part de la directiva blanca. Atleta i futbolista (a la Gimnàstica de Madrid), va ser àrbitre (va xiular als Jocs Olímpics de París 1924) i va refundar el CNA després d’una crisi important. També va ser seleccionador espanyol (en un comitè de tres persones). Però el punt més rellevant de la seva carrera esportiva és el pas pel València, on va influir decisivament en una etapa d’èxits com a secretari tècnic. Amb Colina, controlaven el comitè Francisco Contreras (secretari) i Antonio Cárcer (tresorer), tots dos amb clares connexions amb el Madrid.

En relació amb el Madrid, explicava Marca als anys 50 en una detallada biografia sobre Colina: “Va ser president del Stadium de Madrid, equip filial del Reial Madrid, i directiu del mateix Madrid en els temps que era jugador blanc Santiago Bernabeu i la directiva comptava amb figures tant senyeres del popular esport com Pedro Parages, Jesús Aguirre, Ortiz de Zárate, Antonio Cárcer, Carlos Dieste, Julián Ruete, Alfonso Albéniz, Eulogio Aranguren i Paco Bru”. D’aquests esmentats, cinc (sis si comptem Colina) van dirigir l’arbitratge espanyol, per si encara no s’ha vist prou clar l’origen de tot plegat.

Justament l’ara esmentat ANTONIO DE CÁRCER Y DISDIER és qui va rellevar Colina i va presidir l’organisme arbitral de 1924 a pràcticament 1929. Tercer de nou germans, va ser directiu (vocal) del Madrid mentre que entre els seus germans hi trobem Federico (vicesecretari del Madrid 1915), Fernando (col·laborador de Santiago Bernabeu) i Juan, que va ser porter del Madrid, de 1913 a 1916 (i després va passar a l’Atlètic de Madrid), també va entrenar el Madrid, de 1923 a 1926 i va tornar al club blanc per ocupar-se de la comissió esportiva.

El militar i àrbitre aragonès LUIS IGLESIAS GRACIA, aviador republicà que va morir afusellat a Paterna el 1939, va ocupar de forma interina la presidència del CNA durant l’estiu de 1928, com també JULIÁN RUETE MUNIESA, que dirigia el comité de la regió centre. Com ja s’havia avançat, Ruete va ser jugador i secretari del Madrid, però on va destacar i arrelar més va ser a l’Atlètic de Madrid, club que fins i tot va presidir en dues etapes diferents.

Fins a arribar a la guerra civil, el comitè va tenir dos presidents més, que repetien càrrec i, per tant, vinculacions madridistes ja explicades. Es tracta d’Alfonso Albéniz (president ara de 1929 a 1931) i d’Antonio de Cárcer (fins al 1936). És en aquest període que De Cárcer explica en entrevistes de premsa que Espanya i Itàlia són els dos països del món on és més difícil arbitrar i reclama la col·laboració de la premsa per educar els espectadors.

Tanquem així una primera etapa, resumida en què el comitè d’àrbitres de Madrid es fa amb el control absolut i els personatges vinculats al Reial Madrid dirigeixen l’organisme sense gairebé cap fissura. Com diria Josep Lluís Núñez en la seva promoció a la presidència blaugrana, s’anaven passant el porró.

(Agraeixo les indicacions d’Alberto Cosín per concretar algunes dates de relleus a la presidència dels àrbitres)

No us perdeu el segon capítol!