La sorprenent aparició de Carlos Megía Dávila al centre del camp del Bernabeu, just després del final del partit entre el Madrid i el Celta (7.12.2025), acompanyant i donant suport als jugadors blancs que envoltaven l’àrbitre amb protestes pujades de to, ens porta a recordar l’etapa arbitral del personatge, en actiu a Primera Divisió de 1996 a 2009. Just després de penjar el xiulet es va incorporar al Reial Madrid, com a “asistente a la delegación arbitral” i va ser llavors quan va aparèixer a les pàgines del Marca lluint una samarreta del Madrid i anunciant que era “del Madrid desde pequeño”. Posteriorment també ha fet tasques de delegat de camp de l’equip blanc i ha estat àmpliament comentada la seva relació personal amb Yolanda Parga, cap de l’arbitratge femení espanyol i informadora arbitral.
Megía Dávila va néixer a Parla (Madrid) el 7 de juliol de 1966. Va arribar a Primera amb certa rapidesa. Només dues temporades a Segona B i un any a Segona A el van catapultar a la màxima categoria espanyola, on va debutar en un València-Valladolid amb 5 targetes grogues i un expulsat. Hi va passar 14 temporades, amb 219 partits dirigits (45,2% de victòries locals) i una certa facilitat per exhibir targetes grogues (5,9 per partit) i expulsar jugadors (125 de vermelles). En el seu moment era l’àrbitre de Primera amb una mitjana més alta d’amonestacions, expulsions i penals assenyalats.
El 1997 va xiular un Espanyol-Barça: dos penals contra els blaugrana i Figo expulsat al minut 21
Com a àrbitre madrileny no xiulava mai al Madrid, però sí a la gran majoria dels seus rivals, com el Barcelona. 24 vegades a la Lliga, amb un balanç de 46% de victòries blaugrana, menys de la meitat. Va expulsar set jugadors del Barça: Prosinecki, Figo, Abelardo, Sergi, Simão, De la Peña i Márquez. Amb el Barcelona de protagonista va tenir dues actuacions especialment recordades.
El 9 de febrer de 1997 va xiular un Espanyol-Barcelona, l’últim que es jugava a Sarrià (2-0), on va assenyalar dos penals a favor dels blanc-i-blaus (minuts 14 i 49) i va expulsar Figo (minut 21). Decisions polèmiques que van condicionar el derbi. A la crònica de La Vanguardia va escriure Enric Bañeres: “Esta vez en la gran fiesta del fútbol catalán se coló un personaje que no estaba convidado a tener tanto protagonismo y que con sus decisiones siniestras empañó lo que para el equipo de Vicente Miera debió ser un triunfo nítido. Ya es inútil plantearse la hipótesis de qué hubiera sucedido de no mediar la nefasta actuación del colegiado madrileño Megía Dávila. Pero sus intervenciones marcaron el desarrollo del partido y el desenlace final”. Cal recordar que el Barça havia rebut un penal inexistent en contra dies abans al Bernabeu i que ara, al quart d’hora de joc, tornava a ser castigat “en una jugada inocente entre Pochettino y Fernando Couto con falta inicial del jugador del Espanyol y balón rebotado al brazo del azulgrana”. Després del partit hi va haver incidents entre Luis Enrique i un grup d’aficionats i Ronaldo va haver de ser escortat per la policia per poder arribar a l’autocar blaugrana. Joan Gaspart va criticar l’àrbitre: “Ha estat una vergonya, una persecució continua dels jugadors del Barcelona durant tot el partit. Ell deu saber per què ho ha fet”. L’endemà es va saber que Megía Dávila treia pit un cop de retorn a Madrid: “Em sento satisfet per haver acomplert la meva comesa, arbitrar el partit. El que més em reconforta és que tinc la consciència tranquil·la”.
Com sol passar en partits de tanta tensió, les conseqüències van anar més enllà. L’endemà del xoc van aparèixer unes pintades al mur proper al Camp Nou: “Robson i Núñez fora”. El Comitè Arbitral va demanar sancions a Gaspart per les seves declaracions. La continuïtat de Bobby Robson a la banqueta es donava per impossible i el nom de Louis van Gaal ja circulava obertament en l’ambient barcelonista. Van aparèixer més pintades al voltant del Camp Nou, ara orientades únicament a l’entrenador: “Robson estic tip, cantera al primer equip” i per acabar de fer sonar totes les alarmes, Ronaldo se’n va anar al carnaval de Rio i va ser portada a la premsa esportiva de ballaruga alegre amb un barret de plomes acolorides.
El 22 d’abril de 2001 de nou Megía Dávila va tenir una actuació especial amb el Barça pel mig, en aquest cas sense intervenció tan escandalosa. Però queda per al record que en l’Osasuna-Barcelona que va acabar 3-1 va expulsar tres jugadors blaugrana: Simão (minut 65), De la Peña (87) i Sergi (90). Un fet ben poc habitual. Aquell va ser l’últim partit de Serra Ferrer a la banqueta blaugrana. El llavors president Joan Gaspart va decidir que calia un relleu immediat i l’endemà mateix l’equip quedava en mans de Carles Rexach.
Queda una última anècdota amb repercussió blaugrana en la carrera arbitral de Megía Dávila. La recordava recentment Manuel Tomás a Twitter: “El madrileny Megía Dávila va arbitrar la final de la Copa de la Reina 1994 jugada a Madrid entre el Barça i l’Oroquieta Villaverde de Madrid. Va expulsar una jugadora blaugrana i va xiular un penal contra el Barça a l’últim minut, fallat per l’Oroquieta. El Barça va guanyar 2-1”.
