Aquests dies es comenta sovint que l’escriptor Eduardo Mendoza és fill “d’un fiscal franquista”, Eduardo Mendoza Arias-Carvajal. De fet, en concret era secretari de la fiscalia de l’Audiència de Barcelona. Però ningú sembla recordar que l’escriptor barceloní també té un avantpassat relacionat, i molt, amb el món del futbol i especialment amb la història del FC Barcelona.
El seu oncle Javier de Mendoza y Arias-Carvajal (1909-2000), definit per familiars directes com “perico de tota la vida”, va ser un dels directius del Barça de la postguerra, encarregat de depurar el personal del club i de redactar els estatuts plenament adaptats al nou règim.
Javier de Mendoza, oncle de l’escriptor, va ser directiu del Barça i president de la Federació Catalana
Advocat, funcionari de l’Ajuntament de Barcelona, militant d’un dels partits de dreta que formarien la CEDA (es va implicar a fons en la campanya electoral de febrer del 36), va fugir de Barcelona l’estiu de 1937 (un germà seu, Fernando, va ser assassinat el 1936) i es va incorporar a l’exèrcit franquista.
Al seu retorn va declarar que havia hagut de fugir perquè era “víctima de tenaz persecución por las hordas marxistas». Com a coronel d’Artilleria va ser reincorporat entre els guanyadors de la guerra a l’Ajuntament de Barcelona (reclamat directament per l’alcalde Mateu) i després de fer la feina encarregada al FC Barcelona (es va donar d’alta de soci, altres dels nous dirigents blaugrana ni això) va passar a presidir la Federació Catalana de Futbol, de 1940 a 1945. “Fui al Barcelona a colaborar con unos amigos y únicamente con el objetivo de situar nuevamente a la altura que le correspondía por su historial a uno de los clubs de nuestra región”, va explicar anys més tard.
Va fugir de Barcelona l’estiu de 1937 “perseguit per les hordes marxistes”
També va ser secretari del Círculo Ecuestre de Barcelona i a l’Ajuntament de la capital catalana va ocupar càrrecs d’alta rellevància, a la direcció de Patrimoni i com a cap del negociat d’Obres Públiques i Urbanisme. Quan el secretari general s’absentava per vacances era Javier de Mendoza, home de plena confiança, qui en feia les funcions.
Els Mendoza són una família d’advocats, començant per l’avi de l’escriptor, Eduardo Mendoza Castaño, advocat de l’Estat que es va casar amb l’asturiana María de la Luz Arias-Carvajal y González-Carvajal, connectada amb el marquesat de Pinar del Río. Un altre oncle de l’escriptor era Alejandro de Mendoza y Arias-Carvajal, advocat igualment i capità del cos juridico-militar, que és qui va ser el quart marquès de Pinar del Río (de 1962 a 1966). L’actual marquès és el madrileny Alejandro de Mendoza y García-Monzón.
Era “perico de tota la vida” i al Barça es va encarregar de depurar el personal del club i de redactar els nous estatuts franquistes
Javier de Mendoza va contraure matrimoni amb una rellevant escultora, Margarida Sans i Jordi, deixeble destacada de Josep Llimona. Sans va ser l’autora del bust de Franco que va presidir durant anys les reunions del Saló de Plens de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 1953, Javier de Mendoza va oferir “sense cap càrrec” a l’alcalde Antonio María Simarro que fos ella l’encarregada de fer una reproducció del bust de Franco que ja havia fet per al Palau de Pedralbes, on s’allotjava el dictador en les visites a la capital catalana.
Quan va morir, a Madrid a finals del 2000, la seva família va resumir així la llarga vida de Javier de Mendoza y Arias-Carvajal: “Abogado de los Ilustres Colegios de Madrid y Barcelona. Jefe de Sección del Excelentísimo Ayuntamiento de Barcelona (jubilado). Capitán de Artillería (E.C.) de la Academia del Arma (Promoción Verano 1938). Ex presidente de la Federación Catalana de Fútbol y ex vocal de la Española. Ex secretario del Círculo Ecuestre de Barcelona. En posesión de la Cruz de Guerra, de la Cruz Roja del Mérito Militar y de la Medalla de la Campaña. Medalla al mérito del Cuerpo de Bomberos y Salvamento de Barcelona y Medalla de Oro de la Federación Catalana de Fútbol”. No hi van incloure el seu pas pel FC Barcelona.
