El 23 de desembre del 1900 es va disputar el primer Barça-Espanyol de la història i va acabar amb empat a zero. No tenim moltes referències d’aquell derbi, quan encara ningú no pensava en aquesta denominació. Però potser val la pena fer un resum de tot el que ens ha arribat d’un partit que es va jugar ara fa 125 anys!
D’entrada cal dir que el rival blaugrana es deia encara Sociedad Española de Fútbol i que no esdevindrà l’Espanyol fins un temps més tard. El partit es va jugar al primer camp propi que va tenir el Barça, l’anomenat camp de l’hotel Casanovas, situat per la zona que avui reconeixem per la presència de l’hospital de Sant Pau. La Societat Espanyola s’havia fundat pocs mesos abans, jugava de color groc i, sobre el paper, no havia de ser rival de talla per als blaugrana.
Del camp de joc podem explicar també que estava situat en una parcel·la adjacent a l’hotel, que regentava la família Casanovas i havia estat inaugurat poc abans de la fundació del Barça. Per l’exhaustiva investigació de Carles Viñas a Barcelona blaugrana sabem també que el luxós hotel va fracassar i va acabar convertint-se en un casino. Més endavant va ser una caserna de la Guàrdia Civil i actualment acull les instal·lacions de l’escola Mas Casanovas, nom que va adoptar l’any 1989 per modificar la denominació franquista d’escola Obispo Irurita.
El Barça no va jugar amb els millors
El Barça va decidir jugar aquell partit ara històric amb el seu segon equip. A mesura que més joves s’apuntaven a la dèria del futbol, no es tractava d’anar reforçant i millorant la plantilla, com es faria ara, sinó de crear nous equips i anar promocionant els que millor ho feien. Així, ben aviat el Barça va tenir també un tercer equip, un quart…
Contra el futur Espanyol va jugar el segon (altres fonts consultades diuen que era una combinació entre el tercer i el quart) i segurament ho va fer també per equilibrar forces amb un rival que només admetia, per decisió fundacional, jugadors de nacionalitat espanyola. El Barça, amb l’onze que va presentar, deixava fora els seus millors elements, que eren, gairebé tots, estrangers. Així, contra la Societat Espanyola no va jugar Gamper, ni Witty, Parsons o Maier de manera que les alineacions van ser aquestes:
FC Barcelona: Reig, Negre, Caralt; Vidal, Cabot, Elías; Llorens, Blanco, Quintana, Margarit i Durà.
S. Espanyola: Galobardas, Carril, T. Álvarez; Aballí, Lizárraga, Bernat; Ruiz, Montells, A. Rodríguez, Robert i Ponz.
Dels 11 del Barça podem dir que molts no van jugar mai al primer equip, però que el porter, Vicenç Reig, va acabar sent-ne titular (i fins i tot president del club l’any 1908) i que també ho van fer sovint Pere Cabot i Josep Vidal. En canvi, Ricard Negre va deixar el futbol per fer-se capellà, Josep Elías Juncosa va fer carrera periodística amb el pseudònim de Corredisses i Ricard Margarit i Darío Durà van jugar a l’Universitari, un altre dels equips importants de l’època.
La crònica de ‘Los Deportes’
El partit, pel poc que en sabem, va veure’s afectat per un fort vent que feia difícil controlar la pilota. Sabem també que el va arbitrar Smart i que van fer d’auxiliars, escollits un per cada equip, Bostaw i P. Álvarez. I que posteriorment es va celebrar un sopar de germanor entre els dos equips. S’havia inaugurat la història dels Barça-Espanyol en tota companyonia. Així, com explica J. Garcia Castell a Història del futbol català, “en un Barcelona-Hispània els socis de l’Espanyol van anar al camp amb llaços blaugrana a la solapa. I en un Barcelona-Espanyol en Gamper va llançar a l’aire tres hurres pels ‘cavallers jugadors de l’Espanyol’ que foren contestats fervorosament pels socis i els jugadors blaugrana”. Com conclou el periodista, “temps, ai!, que ja no tornaran”.
