En la mort de Carles Vilarrubí (1954-2025) s’ha comentat a bastament la seva ferma actuació quan el Barça, el dia del referèndum (1-10-2017), va decidir jugar el partit de Lliga que tocava, contra el Las Palmas al Camp Nou, però sense públic. Vilarrubí va no hi estava d’acord i decidir plegar.
Però en canvi, sempre dins del marc de les seves aportacions al FC Barcelona, també caldria recordar que durant un temps va aprofitar els desplaçaments de competició europea per divulgar l’especial idiosincràsia blaugrana, tot allò que per resumir es concentra en l’enunciat Més que un club.
Catalanitat, democràcia, universalitat i multiesport, els quatre eixos del Barça
Vilarrubí va fer algunes conferències en universitats on explicava el tarannà del club. Recordo especialment la que va fer a Glasgow i la que va fer a París, a La Sorbona.
Al Randolph Hall de la Universitat de Glasgow “va transmetre els valors socials, culturals i esportius que han convertit el Barça en una entitat singular”, tal com explicava Juan Bautista Martínez el novembre de 2012. Vilarrubí va parlar als assistents dels “avatars històrics del Barcelona i la seva imbricació indissoluble amb la catalanitat, però també la seva universalitat”. Des del seu punt de vista, el Barça pivota sobre quatre eixos: catalanitat, democràcia, universalitat i multiesport.
Encara va ser més sonada la intervenció a la Sorbona, un any més tard. Vilarrubí mantenia l’estil i el to del seu discurs, però l’anava perfilant. Va captivar l’auditori explicant que el nexe que unia, en un moment o altre de la seva trajectòria, Rafael Alberti, Salvador Dalí, Manuel Vázquez Montalbán, Josep Carreras, Ferran Adrià, Lionel Messi, Xavi Hernández i Éric Abidal no era cap altre que el FC Barcelona.
La samarreta “especial” que va lluir el Las Palmas al Camp Nou en el partit sense públic de l’1 d’octubre de 2017
El títol de la conferència va ser “Barça, sport, culture et éducation”. Com a vicepresident institucional del club, va rescatar passatges històrics de l’entitat com la clausura del 1925 per la xiulada a la Marxa reial, l’afusellament del president Sunyol o l’origen de l’expressió Més que un club. En uns moments d’auge de les reivindicacions catalanes va dir: “El Barça és el reflex de la societat catalana però no pot ser protagonista del procés, els protagonistes han de ser les institucions i els partits polítics”.
També va narrar una anècdota que trobava especialment significativa per exposar l’arrelament dels jugadors que arriben al primer equip des del planter, des de La Masia. Així, va recordar que Iniesta va convidar al seu casament al cuiner i la recepcionista que havia tingut en el seu pas per la residència de jugadors del Barça.
Iniciatives similars faria bé l’actual Barcelona de tornar a impulsar-les en els seus viatges de la Champions.
