• xaviergluque

Una moneda elimina el Barça

Actualizado: 17 de dic de 2018

Per increïble que sembli, aquestes coses passaven. La temporada 1964-65 el Barça va caure eliminat d'Europa per una moneda. El capità blaugrana, Ferran Olivella, va demanar creu... i va sortir cara. Eliminats.


Això passava el 18 de març de 1965, al Camp Nou. Vuitens de final de la Copa de Fires. El Barça, que a la Lliga va malament i a la banqueta ha substituït César per Sasot, es troba amb l'Strasbourg a Europa. Abans, a la primera eliminatòria, els blaugrana han superat amb dificultats la Fiorentina. Després, a setzens, el Celtic de Glasgow. I ara, a vuitens, toca l'equip alsacià. A l'anada, a Strasbourg, empat a zero. A la tornada, al Camp Nou, empat a 2. Es determina la disputa d'un tercer partit i el sorteig, aquest sí, afavoreix el Barça: el desempat es jugarà al Camp Nou. Però aquell 18 de març no hi ha manera de marcar un gol. En 120 minuts. Els blaugrana reclamen un penal i protesten l'anul·lació de dos gols. Fusté clava una rematada al pal. Però no hi ha res a fer. Acabat el partit es procedeix al llançament d'una moneda. Olivella demana creu i els salts de joia dels jugadors francesos comuniquen al públic que encara resistia a les grades el desenllaç de la juguesca: ha sortit cara. L'Strasbourg passa a quarts de final (on serà massacrat pel Manchester United). El Barça, que n'ha vist de tots colors a Europa, acaba de caure eliminat per una moneda.

18 de març de 1965. Els francesos fan salts d'alegria al Camp Nou: la moneda els classifica

Fins i tot el llegendari Matt Busby, present al camp per observar el joc del seu futur rival, diu que l'eliminació barcelonista és injusta: "La fortuna no le ha sonreído ni sobre el campo ni el sistema absurdo de la moneda. El Barcelona ha dominado al menos en el 85 por ciento del partido", s'explica a la premsa de l'endemà. Però encara van ser més interessants les declaracions de l'entrenador visitant, Paul Frantz: "La nostra única opció era aquesta, jugar-ho tot a empatar i a la sort de la moneda". Frantz (que per cert, ignoro el motiu, era erròniament anomenat Franhz a la premsa de l'època) va rebre moltes crítiques per aquesta explicació. A la revista Barça es parlava fins i tot de "la más abracadabrante estupidez que hemos oído en nuestra vida".

La más abracadabrante estupidez que hemos oído en nuestra vida

Pel Barça van jugar: Sadurní, Benítez, Olivella, Eladio; Vergés, Garay; Rifé, Vidal, Re, Fusté i Seminario. Va ser una temporada molt negra. El balanç final, a més de l'eliminació europea al mes de març, inclou el sisè lloc a la Lliga (superat fins i tot pel Còrdova) i l'eliminació a la Copa a quarts de final davant el Saragossa (per un global de 7 a 4). Un desastre.

El sistema de desempat per moneda encara es va utilitzar uns anys més. Si ara hi ha qui parla de "la loteria dels penals", imagineu què es podia arribar a dir d'aquest sistema tan allunyat de l'esport. De fet, el mateix Barça va superar el Hannover a la Copa de Fires de la temporada següent afavorit per la sort d'una moneda a l'aire. No va ser fins la temporada 1971-72 que la UEFA va aprovar els desempats per tandes de cinc penals, que el Barça va estrenar el 2 de novembre de 1977 al Camp Nou contra l'Az'67. Els cinc barcelonistes (Rexach, Asensi, Olmo, Amarillo i Cruyff) van marcar i l'equip es va classificar.


Eliminats per una moneda

0 vistas

© 2019 by Xavier G. Luque