• xaviergluque

Les 12 Lligues que el Barça no va saber guanyar (XI)

...o no l'hi van permetre. Amb 26 Lligues guanyades, el Barça encara és lluny de les 33 del Madrid. En quins casos va tenir el títol a l'abast i el va acabar perdent? Sempre van ser errades esportives... o hi va haver altres factors? Aquesta és la història.


Capítol XI: L'any dels gols a l'últim minut (2007)

El Barça de Rijkaard i Ronaldinho afronta la Lliga 2006-07 després de dos títols consecutius. Però no aconseguirà el tercer, en acabar segon empatat a 76 punts amb el Madrid de Fabio Capello. En el desenllaç van ser determinants, en primer lloc, els dos partits entre ells.

A la primera volta, al Bernabeu, el Madrid es va imposar per 2-0, tot i un gran partit d'un jove Messi de només 19 anys. I amb arbitratge peculiar de Pérez Burrull. A la tornada, al Camp Nou, empat a 3 amb triplet de Messi, l'últim al minut 91. El Barça va jugar amb 10 tota la segona part per expulsió d'Oleguer, amb arbitratge d'Undiano Mallenco.

Calia doncs fer un punt més que el Madrid, però no va ser possible. A la jornada 33 (de 38) el Barcelona era el líder, amb dos punts de renda sobre el Madrid. Però en les últimes cinc els blaugrana van deixar escapar massa punts. Concretament a casa, on de tres partits en van empatar dos i només en van guanyar un. El Madrid, amb molta sort tot s'ha de dir, no va desaprofitar-ho per proclamar-se campió.


Mundo Deportivo va veure així el 4-3 del Madrid a l'Espanyol de Valverde

Les dues grans decepcions del Barça van ser contra el Betis (1-1) i contra l'Espanyol (2-2). Amb els andalusos, l'empat es va produir al minut 89 i va permetre que el Madrid passés al primer lloc. En aquella mateixa jornada (la 34a) la sort va acompanyar els blancs, en un ajustat 4-3 al Bernabeu contra l'Espanyol que dirigia Ernesto Valverde. Tot i dur un 0-2 i un 1-3, un gol d'Higuaín al minut 88 va segellar la victòria blanca.

L'altra cop dur va ser a la 37a, amb l'Espanyol. I també en un final d'infart, amb l'empat de Tamudo al minut 89. Abans, a la primera part, Messi havia fet un gol descaradament amb la mà que l'àrbitre, Rodríguez Santiago, no va veure.

Gairebé al mateix minut que l'Espanyol feia el 2-2, el Madrid marcava contra el Saragossa també un 2-2 (gol de Van Nistelrooy al 88) que li permetia mantenir-se líder empatat a punts amb el Barça.


Fotografia de Patricio Simón publicada a La Vanguardia del gol de Messi a l'Espanyol

Sense la doble coïncidència, només que un dels dos gols no hagués arribat, la història seria ben diferent. De fet, en aquell sprint final de la Lliga el Madrid va vèncer l'Espanyol (4-3) amb gol al minut 88, va guanyar a camp del Recreativo (2-3) amb gol al minut 90 i va empatar in extremis a Saragossa (minut 88). Al mateix temps, el Barça va empatar dues vegades a casa i totes dues rebent gol al minut 89. Ni el guionista més cruel li hauria escrit aquest final al Barça de Rijkaard! A l'última jornada els dos rivals van sumar els tres punts i no es va moure la classificació.

Els capítols anteriors

© 2019 by Xavier G. Luque