© 2019 by Xavier G. Luque

  • xaviergluque

Les 12 Lligues que el Barça no va saber guanyar (X)

...o no l'hi van permetre. Amb 26 Lligues guanyades, el Barça encara és lluny de les 33 del Madrid. En quins casos va tenir el títol a l'abast i el va acabar perdent? Sempre van ser errades esportives... o hi va haver altres factors? Aquesta és la història.


Capítol X: Ronaldo, entre el carnaval i el 'segrest' de la FIFA (1997)

La Lliga 1996-97 ja era de les que atorgaven tres punts per victòria. I a més, va ser una de les més llargues de la història: 42 jornades. Una competició de supervivència en què el Barça, dirigit per Bobby Robson i amb un fabulós Ronaldo, es va plantar a la jornada 39 a només dos punts del Madrid, el líder. Però llavors es va produir una desfeta incomprensible al camp de l'Hèrcules, penúltim classificat, que va deixar en safata el títol a l'equip blanc.

Ronaldo Nazario, llavors amb només 20 anys i abans de les lesions, era un golejador implacable, espectacular. La seva contribució als èxits de l'equip era fonamental i les seves absències van sortir molt cares. Aquella temporada va guanyar el Pichichi de llarg, amb 34 gols i 9 de renda sobre el segon. El Barça, després de la tempesta per la destitució de Johan Cruyff, va canviar de sistema amb Robson i comptava amb jugadors de primeríssim nivell com el mateix Ronaldo, però també Figo, Luis Enrique, Guardiola... A la desena jornada, sense cap derrota, ja era el líder, amb 4 punts sobre el Madrid. Una lesió de Ronaldo a camp de l'Estrella Roja (vuitens tornada de la Recopa) va deixar l'equip sense el seu crack en dos partits i llavors ja es va poder veure la seva importància: tots dos es van empatar. A la jornada 14 el Madrid va passar al davant i ja no va cedir el liderat.


Megía Dávila, àrbitre del polèmic derbi (Foto Patricio Simón)

Tot i això, el Barça va mantenir una persecució ferotge... amb alguns entrebancs. El 9 de febrer (jornada 23a), va caure a Sarrià per 2-0. Amb els dos gols de penal i expulsió de Figo al minut 20 de joc. El Madrid va anar-se'n a 8 punts. L'àrbitre del partit al camp de l'Espanyol va ser Megía Dávila, que quan va plegar va passar directament a treballar per al Reial Madrid. A més, aquella setmana, just després del desencís de Sarrià, van aparèixer unes fotografies de Ronaldo ballant la samba al carnaval de Rio que van fer molt de mal. L'ambient estava molt enrarit, amb el Barça negociant a cara descoberta amb Van Gaal per rellevar Robson i amb l'entorn més cruyffista desorientat després de la sortida traumàtica del neerlandès.


Ronaldo, de carnaval a mitja Lliga

Però el Barça va continuar la persecució i el Madrid semblava quedar-se sense benzina quan els blaugrana es van situar a només dos punts i amb tres jornades encara per davant. En una Lliga on es perdien punts amb certa facilitat, tot era encara possible. Però just després de la jornada 39a, Ronaldo va haver d'incorporar-se a la selecció del Brasil (per jugar uns amistosos), sense que el club hi pogués fer res. La FIFA protegia les seleccions, la Lliga espanyola era massa llarga i el calendari encara no s'havia estructurat amb dates de seleccions i dates de campionats. El fet és que Ronaldo ja no va jugar més en aquella Lliga ni tampoc a la final de Copa. De fet no va jugar mai més en el Barça, perquè al mateix temps es van trencar les negociacions de renovació, envoltades d'un fort escàndol, i el futbolista brasiler va abandonar el club. Sense Ronaldo, el Barça va caure de forma humiliant a camp de l'Hèrcules (2-1) i va deixar la Lliga a mans del Madrid, que no va desaprofitar l'ocasió.

Els capítols anteriors