• xaviergluque

Les 12 Lligues que el Barça no va saber guanyar (VIII)

...o no l'hi van permetre. Amb 26 Lligues guanyades, el Barça encara és lluny de les 33 del Madrid. En quins casos va tenir el títol a l'abast i el va acabar perdent? Sempre van ser errades esportives... o hi va haver altres factors? Aquesta és la història.


Capítol VIII: El segrest de Quini (1981)

El capítol vuitè d'aquesta història és certament peculiar. Aquesta vegada no es tracta ni d'accions arbitrals, d'errors propis o de lesions inoportunes, sinó del segrest del davanter centre del Barça, Enrique Castro Quini, en el moment clau de la temporada. Un segrest que per fortuna es va resoldre favorablement, amb el jugador il·lès i els segrestadors detinguts, després de 25 dies de captiveri.

La temporada 1980-81 va arrencar amb Kubala a la banqueta del Barça. Acabava de deixar el càrrec de seleccionador espanyol i el president Josep Lluís Núñez va voler redreçar l'equip, que l'any abans havia acabat a 15 punts del Madrid. I encara gràcies de la recuperació experimentada quan el veterà Helenio Herrera va rellevar Joaquim Rifé).

Però Kubala tampoc no va aconseguir cap millora sensible i després de nou jornades de Lliga, amb l'equip onzè amb només 8 punts i sobre tot després de caure eliminats d'Europa amb un contundent 0-4 a casa contra el Colònia, també va rodar el cap de l'ídol de Les Corts. I va reaparèixer HH, que oficialment ja tenia 64 anys, però que en realitat eren 70. Una hàbil manipulació de la seva partida de naixement (on hi posava 1910 va retocar el 0 per fer-ne un 6 i passar a 1916) li havia permès treure's sis anys.


Quini i la seva dona, després de l'alliberament

Però Herrera ja no era el mag de les banquetes del passat, s'explica que fins i tot havia de demanar als suplents que tenia a la vora qui marcava els gols perquè no hi veia prou bé. Però les seves capacitats psicològiques i el seu prestigi encara tenien pes i l'equip (amb el reforç acabat d'adquirir de Bernd Schuster, tot s'ha de dir) va fer una remuntada espectacular.

Dels 8 punts de renda que li duia el líder, l'Atlètic de Madrid, Herrera va anar retallant, retallant... Fins que l'1 de març de 1981, després de la jornada 26a (a 8 del final) el Barça ja era segon a només 2 punts dels matalassers i amb un Atlètic-Barça en l'horitzó immediat. Amb HH a la banqueta el Barça havia jugat 17 partits, amb 12 victòries i 3 empats. Només havia perdut a San Mamés i a Sarrià, l'11 de gener. I en aquest cas en un polèmic derbi que ha passat a la història. Primer perquè Schuster va desaparèixer i no va jugar i en segon lloc perquè el Barça es va trobar bloquejat per la neu a la concentració de Vallvidrera i els jugadors van haver d'arribar a Sarrià primer amb l'ajuda dels bombers, després en metro i finalment a corre-cuita pels carrers de Barcelona!

Tornem a aquell 1 de març. El Barça va golejar l'Hèrcules al Camp Nou (6-0) i semblava anar llançat cap a títol, amb l'Atlético cada vegada més nerviós i en davallada. Però llavors es va produir un dels fets més increïbles de la història blaugrana: el segrest del seu davanter centre i Pitxitxi habitual de la Lliga, Quini.


Núñez i Quini, després de l'alliberament

Durant 25 dies Quini va restar tancat en un cau de reduïdes dimensions, mentre el seus segrestadors exigien un rescat milionari al FC Barcelona. Van ser setmanes d'una incertesa absoluta que van deixar desfeta la família del jugador asturià i tot el futbol espanyol amb l'ai al cor. Però això sí, no es va suspendre ni un partit, ni es va aturar la Lliga o es van reprogramar els partits del Barça. I el rendiment dels blaugrana va caure en picat.

Quini, feliçment alliberat i recuperat anímicament i físicament, va reaparèixer a la jornada 31. En les quatre jornades de la seva absència el Barça va sumar només un punt. De fet, el primer partit sense el golejador va ser, justament, el que podia decidir el títol: al camp de l'Atlètic. Alguns, com Schuster, no volien ni jugar-lo i ho van fer per compromís, però sense esforçar-s'hi gaire.


La crònica de la Hoja del Lunes de la derrota sense Quini a Madrid

L'enfonsament del Barça va ser sonat i del clima d'eufòria per veure que la Lliga es podia guanyar es va passar a una decepció immensa. És important tenir en compte que el Barcelona va acabar cinquè a quatre punts del campió... que no va ser l'Atlètic sinó la Reial Societat, un equip que, després d'aquell 6-0 a l'Hèrcules anava quatre punts per sota dels blaugrana!!! Sembla lògic pensar doncs que amb Quini no s'hauria escapat aquella Lliga.

Aquí els capítols anteriors

96 vistas

© 2019 by Xavier G. Luque