• xaviergluque

Les 12 Lligues que el Barça no va saber guanyar... (VII)

...o no l'hi van permetre. Amb 26 Lligues guanyades, el Barça encara és lluny de les 33 del Madrid. En quins casos va tenir el títol a l'abast i el va acabar perdent? Sempre van ser errades esportives... o hi va haver altres factors? Aquesta és la història.


Capítol VII: 2 milions per guanyar el Barça (1972)

Després de perdre la Lliga del 1971 in extremis, l'any següent hi va haver un nou final amb escàndol. La temporada 1971-72 va ser la primera amb 18 equips i, per tant, 34 jornades. El Barça va vèncer el Madrid al Camp Nou, a la jornada 28a (1-0, gol d'Asensi) i amb això se situava segon de la classificació, encara a 4 punts de l'equip blanc. Però a més, aconseguia que un hipotètic empat a punts amb el Madrid li anés a favor, degut a l'1-1 del Bernabeu de la primera volta. Aquest resultat va ser força polèmic perquè en general la premsa (de Madrid i de Barcelona) va reconèixer la superioritat blaugrana... que no es va fer efectiva al marcador per un gol anul·lat de forma incomprensible a Gallego. Segons es pot llegir a les cròniques, en el minut 35 hi va haver un penal de Benito a Rifé que l'àrbitre va assenyalar fora de l'àrea. Tot i així, l'execució de la falta per part de Rexach va ser impecable i Gallego va rematar de cap a la xarxa. Sense saber-ne els motius, el senyor Medina Díaz va anul·lar el gol.

"Fue un golazo, todavía no sé por qué lo anularon. Salté limpiamente y no había nadie cerca. La jugada no pudo ser más clara, nos han quitado el gol sin razón alguna", va declarar Gallego. L'entrenador madridista, Miguel Muñoz, es va fer l'orni: "Si el árbitro no lo ha visto legal, menos puedo yo opinar", va dir. Cal recordar que Muñoz, que va ser entrenador del Madrid de 1959 a 1974 (16 temporades i 9 lligues), va ser qui, anys més endavant quan va dirigir altres equips com el Granada o el Las Palmas, va declarar després d'un partit contra el Madrid que "ara entenc perquè es queixaven sempre els nostres rivals".


Marcial i Del Bosque en el decisiu Còrdova-Barça

La lluita del Barça per enxampar el Madrid va tenir un punt culminant a la jornada 32a, arran de la derrota blanca a A Coruña (1-0) que va deixar la lliga a foc viu: Madrid 45 punts, Barça 43. A la següent jornada, la penúltima, el Madrid tenia un partit molt complicat, a camp de l'Atlético, on va caure amb totes les conseqüències per quatre gols a un. Si el Barça, que a la mateixa hora jugava al camp d'un Còrdova enfonsat, sumava els dos punts, la Lliga era pràcticament blaugrana, amb empat a 45 punts, goal-average per als de Rinus Michels i una última jornada de tràmit al Camp Nou contra el Màlaga. Però aquell dia, el 7 de maig de 1972, el Barça va perdre, 1-0 i de penal, a Còrdova. El president Agustí Montal va fer aquest resum del que havia vist: "Hemos sido objeto de un descabello".

"Hemos sido víctimas de un descabello" (Montal després de perdre la Lliga a Còrdova)

Anys més tard, el president del Còrdova, Rafael Campanero, va explicar que els jugadors tenien un incentiu econòmic excepcional. "Cada jugador cobrava 100.000 pessetes si guanyaven el Barça", va admetre. Per entendre la magnitud de la prima (que estava prohibida, però tothom ho feia d'amagatotis) val la pena saber que l'incentiu habitual del Còrdova per una victòria a casa era de 4.000 pessetes. El Madrid els oferia 25 vegades més! Aquell Còrdova, a més, era un cau de madridistes, i no va ser gens complicat establir contactes discrets i directes dins de la plantilla cordovesa. El secretari tècnic del club, Antonio Martínez, provenia del Madrid i així havia aconseguit traspassos i cessions de jugadors blancs. Hi jugaven, entre d'altres, Sanchís, Fermín i Del Bosque, anys més tard entrenador blanc i seleccionador espanyol.

El Madrid sabia que podia perdre amb l'Atlético i no volia cap risc: aquell triomf del Còrdova li va costar una xifra fabulosa de 2 milions de pessetes, perquè en concret va oferir fins a 20 primes de 100.000 pessetes, perquè tothom, titulars, suplents i fins i tot els auxiliars, tingués un bon incentiu per deixar-s'hi la pell.


El gol de penal que va deixar el Barça fora de combat a Còrdova

El Barça no va fer un bon partit, però era un equip superior. I encara va caldre un altre factor per decantar la Lliga: Pascual Tejerina, l'àrbitre, que va indignar els barcelonistes. Hi ha dubtes sobre l'existència real d'aquell penal, però fins a tres faltes dins de l'àrea rival van arribar a reclamar els jugadors del Barça, sense èxit. Miguel Reina, el porter del Barça aquell dia, ha explicat: "Nos arbitró un árbitro que decía que lo era, pero que no ejerció como tal. La falta que nos señaló fue metro y medio fuera del área y hubo tres que no se señalaron. Uno fue clarísimo, sobre Asensi, pero nada. En aquella época sólo el campeón podía jugar la Copa de Europa y casualmente casi siempre era el Madrid".

"Entonces sólo el campeón jugaba la Copa de Europa y casualmente casi siempre era el Madrid" (Reina)

I encara més, recordava Reina: "El árbitro nos dijo 'ya podéis protestar, pero a ver si vosotros metéis un gol'". Després del partit el president Montal va prohibir als jugadors que fessin declaracions. Un detall més: Fermín, cedit pel Madrid i autor del gol que li va costar una Lliga al Barça, s'havia passat la setmana recuperant-se d'unes molèsties... a les instal·lacions del Reial Madrid.

Aquí els capítols anteriors


189 vistas

© 2019 by Xavier G. Luque