• xaviergluque

Les 12 Lligues que el Barça no va saber guanyar... (VI)

Actualizado: 11 de may de 2019

...o no l'hi van permetre. Amb 26 Lligues guanyades, el Barça encara és lluny de les 33 del Madrid. En quins casos va tenir el títol a l'abast i el va acabar perdent? Sempre van ser errades esportives... o hi va haver altres factors? Aquesta és la història.

Capítol VI: Algú té una moneda? (1971)

La jornada final de la Lliga 1970-71 és segurament una de les més emocionants que mai s'han viscut. I és així perquè fins al darrer minut hi va haver tres equips amb opcions de títol: el València, líder amb 43 punts, el Barça, segon amb 42, i fins i tot l'Atlético, tercer amb 41. I encara hi havia el Madrid, quart amb 40, que tot just acabava de quedar fora de combat. Una temporada sensacional que semblava perduda per al Barça a la jornada 22 (de 30) arran de la derrota al Camp Nou (0-1) contra el Madrid. Un partit que havia escalfat de valent el president blanc, Santiago Bernabeu, durant la setmana, declarant que li semblava "impossible" que li xiulessin un penal al Barça (i encara no feia un any del famós cas Guruceta!) o comentant, amb ironia, que potser el que li calia al Madrid per anar millor era "un presidente catalán".

El fet és que després d'aquell 0-1 el Barça que dirigia Vic Buckingham va treure un molt bon empat del camp del València i va encadenar sis victòries consecutives, amb 16 gols marcats i només 2 de rebuts. I es va plantar a l'última jornada amb opcions de títol.


Di Stéfano a la banqueta de Sarrià demana al públic: "encara van empat a un?"

La jornada que tancava el campionat es va jugar el 18 d'abril de 1971. El València era campió si puntuava al camp de l'Espanyol. Però si perdia, tenien opcions tant el Barça com l'Atlético, que s'enfrontaven a Madrid. El vencedor d'aquest partit es proclamaria campió de Lliga, sempre si el València queia a Sarrià. Calia doncs convèncer l'Espanyol (que no s'hi jugava res) de la importància del seu paper. I això es va fer amb totes les armes possibles: els incentius econòmics, les primes, els famosos maletins atapeïts de bitllets que, tot i que oficialment prohibits, se sabia que circulaven d'amagat en aquests casos.

Aquell diumenge, els jugadors de l'Espanyol tenien triple prima per guanyar: la del seu club, la de l'Atlético i la del Barça! Un negoci rodó si s'imposaven al València. Fins i tot, durant la setmana, va causar impacte una extraordinària fotografia, signada Víctor, de la visita de Buckingham a Sarrià. L'entrenador de l'Espanyol, Daucik, acompanyat de Josep Maria Minguella, contempla Buckingham de genolls i amb les mans juntes en senyal de pregària: l'entrenador blaugrana li pregava a Daucik que guanyessin el València.

I així va ser. L'equip valencià va caure a Sarrià per un gol a zero, marcat per Lamata, un davanter basc que jugava poc i va fer el gol de la seva vida al minut 65, per a desesperació de l'entrenador del València, Di Stéfano.



Al mateix temps, al Manzanares, el marcador assenyalava empat a un. S'havia avançat Marti Filosia per al Barça, però pocs minuts més tard havia empatat Luis Aragonés. El València era campió si es mantenia l'empat, però encara quedaven uns 25 minuts més a cada camp. I una altra fotografia inoblidable d'aquell dia ens mostra Di Stéfano a la banqueta de Sarrià girant-se cap al públic indicant l'1-1 amb els dits de les mans i preguntant si es mantenia l'empat a Madrid amb cara angoixada.



S'explica que Di Stéfano va arribar a fumar-se un paquet i mig de cigarretes durant el partit, però on també hi havia drama era al camp matalasser, tot veient com una Lliga els passava pel davant sense saber agafar-la. "En acabar el partit, el president atlètic, Vicente Calderón, em va dir que érem ximples, que només llançant una moneda a l'aire un dels dos era el campió de Lliga", va explicar el president blaugrana, Agustí Montal. El blanc-i-vermell Adelardo ha recordat també: "Durant el partit vaig comentar a Reina, a Marcial, als blaugrana que millor coneixia, que per què no es deixaven fer un gol, que no tenia sentit aquell empat. I lògicament ells em deien que nosaltres ens en deixéssim fer un..."

"En acabar el partit el president Vicente Calderón em va dir que érem ximples, que amb una moneda a l'aire podíem haver guanyat una Lliga" (Montal)

No hi va haver gols, i el València es va proclamar campió amb 43 punts, empatat amb el Barça. Per primera vegada en la història de la competició, el Barça perdia el títol empatat a punts amb el primer classificat.

Aquí els capítols anteriors

96 vistas

© 2019 by Xavier G. Luque