• xaviergluque

Les 12 Lligues que el Barça no va saber guanyar (IX)

...o no l'hi van permetre. Amb 26 Lligues guanyades, el Barça encara és lluny de les 33 del Madrid. En quins casos va tenir el títol a l'abast i el va acabar perdent? Sempre van ser errades esportives... o hi va haver altres factors? Aquesta és la història.


Capítol IX: La Lliga de Lattek (1982)

La Lliga que el Barça va llençar per la finestra la temporada 1981-82 és un cas digne d'estudi. Amb un equip reforçat per Urruti, Víctor, Gerardo i Morán, amb dos estrangers del nivell de Simonsen i Schuster i l'arribada a la banqueta de l'alemany Udo Lattek, precedit de la fama dels seus èxits a la Bundesliga, semblava que el títol podia ser blaugrana. Però tot es va començar a tòrcer a la quinzena jornada, amb el Barça líder, quan Goikoetxea es va carregar el genoll de Schuster a San Mamés. El migcampista alemany, que era el líder de l'equip i a més sumava ja 8 gols, no va reaparèixer fins la temporada següent. A més, va provocar un enrenou considerable en negar-se a ser operat pels serveis del club, que, finalment, van haver de fer-li una segona intervenció quirúrgica per redreçar la situació.

El ninotaire García Lorente va veure així l'acció de Goiko amb Schuster

Tot i la baixa de Schuster, el Barça de Lattek es va plantar a la 28a jornada, a només 6 de final, en situació immillorable: era el líder de la Lliga amb 43 punts, per 38 de la Reial Societat i 37 del Madrid. Només amb guanyar els 3 partits que li quedaven a casa i esgarrapant un puntet a fora era campió. I si la Reial Societat o el Madrid punxaven, ni tot això calia. Però en les últimes 6 jornades el Barça no va ser capaç de guanyar ni un partit. Ni un. Va fer dos empats i quatre derrotes i la Reial Societat es va proclamar campiona de Lliga, per segon any consecutiu.

En la davallada de les 6 últimes jornades hi va haver diversos factors negatius. Tot va començar malament en la primera d'aquestes 6, al camp del València, on es va produir un destacat desplaçament de seguidors culers, uns deu mil, pensant-se que hi anaven a guanyar la Lliga. Fins i tot el president Josep Lluís Núñez, Nicolau Casaus i Joan Gaspart s'hi van afegir. I abans de començar el partit, Núñez va aparèixer a la gespa de Mestalla, per saludar els barcelonistes de les grades. Hi havia massa eufòria. El resultat va ser contundent: tres a zero per al València. A les cròniques de l'època encara es confiava en el Barça. La Reial Societat també havia perdut i la diferència amb el segon, el Madrid, es situava en 4 punts a 5 jornades del final. A la Hoja del Lunes, l'enviat especial a València va titular "Un tropiezo a tiempo..." tot i que en l'avantítol no es perdonava el joc blaugrana: "El Barcelona, al borde del ridículo ante un Valencia peleón".

Núñez saluda els aficionats del Barça desplaçats a Mestalla

A la jornada 30 el drama es va fer present. L'Espanyol es va imposar al Camp Nou (a la Lliga només hi havia guanyat una vegada) per 1-3. Tot i així, qui va perdre aquella jornada va ser el Madrid, i el Barça encara era el líder. Conservava 3 punts de renda. Amb un bon resultat a fora i guanyant els dos últims partits a casa era campió. La setmana següent el Barça va caure a Pamplona (3-2) i la Reial Societat ja només era a un punt. Quedaven tres partits, dos a casa i el desplaçament, vital, al Bernabeu. El Barça encara era líder, però qui ha canviat el discurs i ja no ho veia gens clar era el mateix Udo Lattek: "Jugant així no guanyarem res", va declarar a Pamplona. Si l'entrenador està enfonsat, l'equip és irrecuperable.

Un empat a casa amb l'Athletic (2-2) encara va permetre resistir al primer lloc després de la jornada 32 (amb empat a punts amb la Reial, però goal-average a favor) i la catàstrofe es va consumar a la penúltima jornada, al Bernabeu, on els blaugrana van perdre per tres gols a un. Del partit al Camp Nou contra els bascos va destacar l'expulsió de Goikoetxea al minut 55. Però el Barça no va poder vèncer ni jugant contra deu. Després del partit el tècnic visitant, Javi Clemente, no es va mossegar la llengua: "Fins i tot amb vuit jugadors tenim casta per guanyar aquí", va dir. I quan li van recordar l'absència de Schuster va dir: "Schuster? Aquest noi es va lesionar a Bilbao, oi? No sé per què hi pensen tant, sembla que vostès tractin els altres de l'equip com a idiotes". I de la derrota al Bernabeu, poca història. El Barça va anar a l'escorxador i ja no tenia salvació. Aquella setmana el Madrid havia guanyat la Copa i la va treure a passejar abans del partir, també va sortir a saludar la secció blanca de bàsquet que acabava de proclamar-se campiona de Lliga, el 2-1 el va fer Stielike de penal i el Barça es va quedar amb 10 als últims minuts per expulsió de Morán. Va ser el funeral de la Lliga de Lattek... un títol que en realitat va anar a parar a Sant Sebastià de forma incomprensible.

Els capítols anteriors

121 vistas

© 2019 by Xavier G. Luque