• xaviergluque

Les 12 Lligues que el Barça no va saber guanyar... (IV)

...o no l'hi van permetre. Amb 26 Lligues guanyades, el Barça encara és lluny de les 33 del Madrid. En quins casos va tenir el títol a l'abast i el va perdre finalment? Sempre van ser errades esportives... o hi va haver altres factors. Aquesta és la història.


Capítol IV: Quan surts a empatar... i perds (1956)

La Lliga 1955-56 és un exemple magnífic de com no s'ha de gestionar un partit decisiu on t'hi jugues el títol. La situació era aquesta: a tres jornades del final, el Barça era el líder amb 43 punts, seguit de l'Athletic de Bilbao, amb 42. Tot passava per San Mamés, on el Barça havia de jugar en la 28a jornada, el 8 d'abril de 1956. Un empat ja li valia i la tàctica dels blaugrana, amb l'exporter Ferenc Plattkó a la banqueta, va ser aquesta: jugar amb moltes precaucions, mantenir el 0-0 tant temps com fos possible i anar fent. Va guanyar l'Athletic per un gol a zero.

L'únic gol del partit el va fer Maguregui (anys després jugador i també entrenador de l'Espanyol). Una centrada milimètrica de Gainza i una rematada de cap espectacular de Maguregui. San Mamés va ser una olla a pressió durant tot el partit, animant els seus sense cap defalliment. El Barça, molt poruc, no va saber comportar-se com un equip campió.


Carmelo atura i Garay el felicita. Desconsol de Manchón, Kubala (dreta) i Villaverde (8, al fons). Adéu a la Lliga

A partir de l'1 a 0, al minut 57, el Barça busca per fi el gol. Kubala va avançar la seva posició i es va situar en punta. Fins llavors, havia jugat endarrerit per frenar el mig camp de l'Athletic. Ara calia marcar, però ja era massa tard, en aquell ambient no hi havia manera de crear perill. Tot i així, en l'últim minut del partit hi va haver una jugada magnífica del Barça, de les que valen una Lliga: una centrada que arriba a Kubala, el crack hongarès va fer veure que volia rematar però va deixar passar la pilota i així va enganyar la defensa basca. Llavors Manchón es va trobar tot sol davant Carmelo. Però no va tenir la fortuna d'altres vegades i el seu xut el va aturar el porter de l'Athletic. El títol era virtualment per als blanc-i-vermells, que tenien a la banqueta Daucik, l'entrenador de les 5 Copes del Barça, el cunyat de Kubala.



En les dues últimes jornades l'Athletic no va fallar, com era de preveure, i va mantenir el liderat sense grans complicacions. Acabada la Lliga es va jugar la Copa i el Barça va patir per superar l'Hèrcules a vuitens i després de perdre 3-1 a Sarrià amb l'Espanyol, en l'anada dels quarts, es va consumar la destitució de Plattkó.


Capítol I: L'estafa del segle (1946)

Capítol II: L'adéu del gran Mariano Martín (1947)

Capítol III: El nou rei és Alfredo di Stéfano (1954)

0 vistas

© 2019 by Xavier G. Luque