• xaviergluque

Les 12 Lligues que el Barça no va saber guanyar... (II)

... o no l'hi van permetre. Amb 26 Lligues guanyades, el Barça encara resta lluny de les 33 del Madrid. Però, en quins casos va tenir el títol a la mà i el va perdre? Van ser sempre qüestions esportives? Aquesta és la història.


Capítol II: L'adéu del gran Mariano Martín (1947)

A dues jornades del final la Lliga estava en el seu punt més alt d'interès. L'Athletic i el Barça tenien 31 punts i l'Atlético i el València, 30. A la penúltima jornada, però, els blaugrana queden fora de combat en una derrota inexplicable, a priori, al camp del Molinón, on l'Sporting s'imposa per 3-1 tot i avançar-se el Barça amb gol d'Escolà al minut 26. La derrota deixa el Barça enfonsat (i tornarà a perdre en l'últim partit, a casa amb el Sabadell). Però la Lliga es va deixar escapar a Gijón. Com?

Les cròniques parlen d'un Barça molt superior amb estones de futbol de fantasia, però això sí, sense gaire eficàcia de cara a porta. Parlen també d'un primer gol local en una errada greu del porter blaugrana Velasco. I d'un segon temps on cauen dos gols més. Però el detall determinant és tot un altre: Mariano Martín va signar aquell trist dia el seu comiat del futbol d'alt nivell. Era el 6 d'abril de 1947.


Rematada de cap de Mariano Martín

Martín ha estat un dels més grans davanters centre de la història del club. Però jugar de "9" en aquell futbol de la postguerra era una temeritat. I Martín ho va pagar molt car. Amb el genoll fet miques va intentar tornar a ser el que era, sense sort. En tota la Lliga que referim, la 1946-47, ja només va poder jugar 3 partits. L'últim, el de Gijón. Poc abans del descans es va lesionar de nou i (no hi havia canvis) i va quedar arraconat com a extrem esquerra durant tota la segona part. El Barça, amb 10 homes, perd la Lliga. I Martín s'acomiada.


Així s'entrava als porters (el blaugrana Velasco) en aquells temps!

El de Gijón va ser l'últim partit de Mariano Martín a Primera Divisió. Encara va continuar una temporada més, la 47-48, però sense arribar ni a debutar a la Lliga. L'any 1943, en plena forma, havia estat el màxim golejador de Primera amb una xifra fabulosa, tot un rècord llavors, de 32 gols en 26 jornades (de fet ell només en va jugar 23!) Ara, amb només 27 anys, havia quedat inútil per al futbol. I el Barça ho va pagar perdent una Lliga que tenia a l'abast de la mà.

Capítol I: L'estafa del segle (1946)

136 vistas

© 2019 by Xavier G. Luque