• xaviergluque

Les 12 Lligues que el Barça no va saber guanyar...

Actualizado: 28 de abr de 2019

...o no li van permetre de fer-ho. No fa gaire Zidane treia pit de les 33 Lligues del Madrid, per comparar-les amb les 26 del Barça. Si us agrada conèixer la història del club blaugrana us interessarà saber quines temporades, dotze en total, va tenir el títol ben a prop i per què no el va aconseguir. Aquesta és la història de les Lligues que el Barça tenia a la mà i va perdre. Sovint per errors propis, però també per intervencions sospitoses, com veurem.


Capitol I: L'estafa del segle (1946)

La Lliga 1945-46 va arribar al desenllaç amb un frec a frec entre el Barça i el Sevilla, que s'ho jugaven tot a l'última jornada, amb l'enfrontament directe entre tots dos equips a Les Corts. Si guanyava el Barça, era campió. Però en cas d'empat o derrota, el trofeu viatjava cap a Sevilla, que és el que va passar. El 31 de març de 1946, tot i la pressió del públic blaugrana (a la foto principal es veu la grada del camp del Barça aquell dia), el Sevilla va aconseguir un valuós empat (1-1) i va celebrar el títol a la gespa de Les Corts.

Però la història no acaba aquí. El problema és que en les files sevillistes jugava, des del mes de gener de 1946, un defensa fitxat del Betis, Francisco Antúnez. I que el Betis havia denunciat que el canvi de samarreta s'havia fet de forma il·legal. La federació andalusa ho havia autoritzat, però el Betis continuava protestant. Un mes més tard, al febrer, la Federació Espanyola també va donar la raó al Sevilla, i a sobre va sancionar el Betis per fer públics a la premsa els seus arguments de reclamació.


Així estava Les Corts aquell diumenge de 1946

Mentrestant, la Lliga avançava, Antúnez continuava jugant i el Betis va decidir anar a totes: convençut de la seva raó, va presentar reclamació al Consejo Nacional de Deportes (el que avui és el CSD*). I pocs dies després d'aquell empat sevillista a Les Corts (amb Antúnez jugant, evidentment) va esclatar la bomba: el CND va dir que el Betis tenia més raó que un sant, que la transferència era il·legal, va anul·lar el canvi de samarreta i va ordenar a la Federació Espanyola que actués en conseqüència.


El Sevilla celebra la Lliga a Les Corts (1946)

La polémica era de les grosses, perquè els reglaments no deixaven espai per al dubte: s'havien de retirar els punts obtinguts pel Sevilla amb Antúnez i per tant el Barça era el campió de Lliga legal. Però...

Per deixar clara la situació creada, el CND va fer pública una nota que el Barça hauria de tenir emmarcada al seu Museu: "Habida cuenta de que las consecuencias de la aplicación estricta del reglamento implicaría una perturbación deportiva de enorme volumen... ha acordado que se mantienen los resultados deportivos logrados en los terrenos de juego". És a dir, si apliquem els nostres reglaments com cal, l'escàndol és majúscul. Millor que ho deixem estar. No deu ser fàcil trobar casos similars, on un jutge (esportiu en aquest cas) diu que aplicar la llei seria massa "perturbador" i que no cal fer-ho.

Pocs dies després van plegar el president de l'Espanyola i tota la seva directiva. També va caure el president de l'Andalusa i Antúnez, això sí, va tornar al Betis, on va jugar uns quants partits amistosos abans de ser traspassat, ara amb totes les de la llei, al Sevilla. Però amb el club andalús no s'hi van atrevir, no li van retirar els punts aconseguits amb Antúnez a la gespa.

*: del CND al CSD, o com se sol dir en castellà, "los mismos perros con distintos collares".

445 vistas

© 2019 by Xavier G. Luque