• xaviergluque

La primera visita del Cadis va acabar com el rosari de l'aurora

En la 24a jornada de la Lliga 2020-2021 el Cadis visita el Camp Nou per tretzena vegada. No hi ha guanyat mai i només pot acreditar un empat, que es va produir justament en el seu primer partit a camp del Barça, el 19 de febrer de 1978, fa més de quaranta anys. Era l'última temporada de Cruyff i l'empat a un gol va tenir unes quantes anècdotes que val la pena recordar.


Era la jornada 22a (de 34) i el Madrid ocupava la primera posició amb 31 punts, seguit del Barça amb 27. El Madrid acabava de caure a San Mamés, sense que el Barça aprofités l'ocasió. La nova jornada, la 22a, era una bona oportunitat blaugrana per retallar distàncies perquè el Madrid tornava a jugar fora, a camp del Burgos, on tradicionalment era molt difícil jugar a futbol en un terreny històricament enfangat. I el Madrid va perdre (3-2), davant un equip que dirigia Lucien Muller i que va obrir el marcador al minut 16 amb un gol d'Isidre Tarrés. Tots dos, Muller i Tarrés, passarien al Barça la temporada següent, fitxats pel nou president, Josep Lluís Núñez.

Però tornem a la visita del Cadis. Mentre al marcador simultani (casella Electrodomésticos Foix) anaven caient els gols del Burgos (guanyava 3-1 al minut 80), el Cadis s'havia avançat amb un gol del paraguaià Celso Ortigosa. I el públic del Camp Nou (uns 75.000 espectadors segons la premsa) ja n'estava fart. I només van faltar dos detalls curiosos.

Olmo celebra el gol blaugrana (MD 20.02.1978)

En primer lloc, l'expulsió de Carles Rexach, al minut 68. El noi de Pedralbes va patir aquell dia la segona expulsió de la seva carrera. Va trepitjar un rival que l'havia entrat de manera antirreglamentària. "Sí, le pisé, pero no fue queriendo. Me habían entrado dos y estaba tambaleándome cuando tropecé con un rival en el suelo e instintivamente le pisé", va explicar en Charly.


Rexach, expulsat i Cruyff, xiulat i gairebé agredit

Aquell dia el Barcelona, amb Rinus Michels a la banqueta, va presentar aquest equip: Artola, Ramos, Migueli, De la Cruz; Olmo, Costas; Rexach, Asensi, Cruyff, Sánchez i Fortes. També van jugar Amarillo i Zuviría. L'equip va salvar un puntet amb un gol d'Olmo al minut 85, però encara hi va haver una altra polèmica. Quan el partit es veia perdut i jugant amb un de menys, Cruyff va prendre una decisió molt protestada pel públic: es va endarrerir, en una posició que antigament es deia de mig centre, i va enviar Migueli i Olmo a l'atac, a buscar una rematada de cap salvadora mentre ell dirigia les operacions. El van xiular de valent i encara més: en acabar el partit va haver de sortir escortat per la policia perquè uns eixelebrats volien agredir-lo!

Aquell Barça, que estava amb un president en funcions, Raimon Carrasco, mentre es preparaven les eleccions del 6 de maig del 1978, les que guanyaria Núñez, es situava a tres punts del Madrid amb dotze jornades per davant. Però dels sis partits a camp contrari no en va guanyar ni un i va acabar la Lliga a sis punts del Madrid, campió.

57 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

© 2019 by Xavier G. Luque