© 2019 by Xavier G. Luque

  • xaviergluque

L'Eurocopa del 64

Actualizado: 17 de dic de 2018

La victòria de la selecció espanyola a l'Eurocopa de 1964 va ser, durant molts i molts anys l'única victòria rellevant del futbol espanyol fora de les competicions de clubs. Aquelles Eurocopes eren unes competicions molt diferents de l'actual. En el cas de la de 1964, que era la segona que s'organitzava, hi van participar totes les seleccions europees llevat de Finlàndia, Escòcia, Xipre i la República Federal Alemanya. En el sorteig a Espanya li va correspondre jugar una eliminatòria amb Romania. El seleccionador espanyol era un militar cordovès, José Villalonga, soldat voluntari de la guerra civil als 16 anys i que tenia el grau de tinent quan va aconseguir el títol d'entrenador de futbol (1949). Havia estat entrenador del Reial Madrid i de l'Atlètic de Madrid i qui el situava al front de la selecció era un altre militar, Benito Pico, president de la Federació Espanyola en aquells moments. Tot molt de l'època, com es pot comprovar.


L'equip espanyol va superar Romania (6-0 al Bernabeu i derrota 3-1 a Bucarest) i va passar a vuitens de final, on li va caure en sort Irlanda del Nord. A l'anada a San Mamés (llavors la selecció jugava a Bilbao) hi va haver empat a un i a la tornada, a Belfast, victòria espanyola per 0-1. A quarts el rival va ser l'altra Irlanda, que no va ser cap escull. 5-1 a l'anada, al Sánchez Pizjuán, i victòria per 0-2 a Dublín. D'aquesta manera quedaven ja només quatre seleccions: Espanya, Dinamarca, Hongria i la URSS. Les semifinals i la final es jugaven en un mateix país i la UEFA va concedir l'organització d'aquella fase final a Espanya.


Quatre anys abans, a l'Eurocopa de 1960, Espanya s'havia retirat per no voler enfrontar-se a la URSS (aquesta història és molt llarga i s'escapa de l'objectiu d'avui) però en el cas de la fase final de 1964 la Federació Espanyola de Futbol va rebre el permís oficial per organitzar els partits i acollir la selecció soviètica en territori espanyol, tot i l'absència de relacions diplomàtiques entre els dos països.

Espanya va superar Hongria a la semifinal (2-1, amb pròrroga, al Bernabeu) mentre la URSS eliminava Dinamarca (3-0 al Camp Nou, amb assistència de menys de 40.000 espectadors). Al mateix Camp Nou es va jugar el partit per al tercer lloc, amb una de les entrades més pobres de la història del terreny blaugrana perquè sembla que no hi havia més de 1.500 persones. Hongria va vèncer Dinamarca per 3-1, també a la pròrroga.



La final es va disputar el 21 de juny de 1964 al Bernabeu, on hi havia 120.000 espectadors, Franco inclòs, i Espanya es va imposar a la URSS per 2-1, amb gols de Pereda i Marcelino. En l'onze campió (no hi havia substitucions) van jugar tres barcelonistes: Pereda, Fusté i Olivella. També va jugar Luisito Suárez, que llavors ja era futbolista de l'Inter de Milà.

Al voltant d'aquella final hi ha un munt d'anècdotes i aquí us ofereixo la del gol "trucat" a les filmacions oficials del partit.

Publicat a 'La Vanguardia el 16 de febrer del 2008

4 vistas