• xaviergluque

Homenatge a Vergés i Gràcia

Actualizado: 17 de dic de 2018

El 12 d'octubre de 1966, ara fa 50 anys, el FC Barcelona va dedicar un partit de comiat i homenatge a dos jugadors de casa: Sigfrid Gràcia i Martí Vergés. Dos futbolistes dels d'abans, que feien tota la carrera professional amb una sola samarreta i que van ser molt estimats pels seguidors barcelonistes.


El partit de comiat, al Camp Nou i a partir de les set del vespre, va enfrontar el Barcelona amb el Benfica de Lisboa, que comptava en aquells moments amb una figura de talla mundial: Eusebio, per molts, encara avui, el millor jugador portuguès de tots els temps. Eusebio, la perla negra o la pantera negra, havia estat escollit Pilota d'Or l'any 1965 i aquell mateix 1966 havia conduït Portugal al tercer lloc en el Campionat del Món. El rival, doncs, era de nivell.


Sigfrid Gràcia Royo, nascut a Gavà l'any 1932, on va morir el 2005, va ser un sòlid defensa del Barça dels 50. Després de jugar a l'Espanya Industrial, el filial barcelonista, va arribar al primer equip l'any 1952, tot i que no s'hi va consolidar fins el 1955. En total va jugar 316 partits oficials (536 comptant els amistosos) i va fer 23 gols. Va ser un lateral esquerre molt regular. El descobridor de talents del Barça de l'època, Josep Boter, deia: "Era un jovencito muy serio que jugaba de interior y de extremo izquierdo. Uno de los jugadores más puntuales que he conocido, siempre llegaba con media hora de antelación a los entrenamientos y a las concentraciones. Claro que también se duchaba el primero y salía pitando, pero no para ir a los bares o al cine, sino que trabajaba como oficinista en la Industria de Gavà".



Martí Vergés Massa, nascut a Vidreres l'any 1934, era un mig volant de potència i bona rematada que va fer parella amb Segarra i amb Gensana. Va debutar al primer equip l'any 1956 i, com Gràcia, no va canviar mai de samarreta. Va jugar 285 partits oficials (438 en total) i va fer 47 gols. Explicava Boter: "Nos lo recomendó Balmanya, pero se dudaba de su fichaje porque vivía lejos de Barcelona. Se desplazaba desde su pueblo y dormía en casa de Balmanya. Un joven de carácter alegre, siempre dispuesto a la broma. Tocaba la trompeta y quería ser músico".


Tots dos van estar lligats durant anys a l'agrupació d'exfutbolistes del club, on van desenvolupar una tasca molt recordada.

Del partit d'homenatge cal dir que va acabar amb empat a un. I que va ser un bon matx de futbol, disputat amb força, i que van destacar les accions de duresa dels blaugrana Eladio i Gallego sobre la figura rival, Eusebio. El Barça va jugar amb Sadurní, Benítez, Gallego, Gràcia (Eladio); Vergés (Montesinos), Torres; Pereda, Muller, Zaldua, Martí Filosia i Zaballa. Van marcar Zaballa, al minut 2, i Eusebio, un golàs segons les cròniques, al 18. Jugada de Torres per la dreta, passa a Eusebio, situat com a davanter centre i ja a l'àrea petita. En posició inversemblant, Eusebio aconsegueix controlar la bimba amb el peu dret, quan ja semblava que no la tenia a l'abast, i llavors dispara ras i fort amb l'esquerra. La pilota va entrar com un obús.

Lamentablement, només hi van anar uns 25.000 espectadors i l'aspecte del Camp Nou no era el de les grans nits de futbol.

5 vistas

© 2019 by Xavier G. Luque