• xaviergluque

Amb l'Espanyol a la Copa

Actualizado: 17 de dic de 2018

Fa gairebé 55 anys que l’Espanyol no elimina el Barcelona de la Copa perquè totes les eliminatòries que s’han disputat des del 1961 les ha guanyat el FC Barcelona. Però aquesta superioritat blaugrana no ha estat sempre així. En realitat, entre 1929 i 1961 hi va haver 7 eliminatòries directes,a doble partit, i l’Espanyol es va classificar 5 vegades. En canvi, del 1962 fins avui els dos rivals barcelonins s’han trobat 8 cops i sempre ha passat el Barça. Però, què va passar en l’eliminatòria del 1961, l’última de color blanc-i-blau? No us perdeu aquesta història entre el Barcelona i l'Espanyol a la Copa perquè n’hi ha per llogar-hi cadires.


CAPITOL I: L’ESCÀNDOL DE LA LLIGA

La Copa de la temporada 1960-61 va ser terrorífica per al Barça i es pot perfectament situar en el rerefons de la pèrdua de la final de Berna, que com sabreu es va jugar el 31 de maig de 1961.


"Si el Barcelona tiene la final de Berna tres días después de jugar con nosotros, mala suerte (President de l'Espanyol, 1961)"

Però aquesta fosca història comença en l’última jornada de la Lliga 1960-61, el diumenge 30 d’abril. El Barça, que no s’hi juga res, rep l’Oviedo (en perill de descens) al Camp Nou. I com que el dimecres següent té un partit a vida o mort contra l’Hamburg (semifinals de la Copa d’Europa, tercer partit a Brusel·les) decideix reservar els seus millors homes per rebre l’Oviedo. Els altres implicats en el descens, com el Valladolid (que acabarà perdent la categoria) o l’Espanyol (que se salvarà amb una angoixant victòria a San Mamés) posen el crit al cel. Especialment quan l’Oviedo venç un Barça de suplents per 3-5, un resultat poc lògic. Els blaugrana surten amb el porter suplent (Rodri II), amb reserves com Pinto, Ribelles, Marañón… i l’escàndol és imparable.

Jugar amb suplents era inhabitual i estava mal vist

Cal entendre, a més, que això de sortir a jugar amb suplents era molt poc habitual en aquells temps, quan els calendaris no estaven tan atapeïts de competicions.

Pablo Porta, que era llavors directiu de l’Espanyol i de la Federació Catalana, va ser un dels indignats: “No cabe justificación alguna a lo hecho por el Barcelona ante el Oviedo, y la Federación tomará medidas para que casos así no vuelvan a repetirse”, va declarar. “En días previos hablé personalmente con Julià de Capmany (president en funcions del Barça) y como único favor le pedí que jugara Ramallets”. Entre les mesures que deia Porta que proposaria, aquesta: “Que los equipos que quieran participar simultáneamente en competiciones nacionales e internacionales y no se vean capaces de presentar el primer equipo en todas ellas, que se retiren de una de las dos competiciones”.


CAPÍTOL II: I ARA, LA COPA

El Barça va eliminar l’Hamburg i pocs dies després debutava a la Copa. Eren els setzens de final i va eliminar sense problemes l’Sporting de Gijón. L’Espanyol, salvat pels pèls del descens, també va superar la primera ronda i a vuitens… Barça-Espanyol. En una situació de tibantor absoluta entre les directives i les aficions.

El calendari, a més, era diabòlic: 21 de maig, partit d’anada al Camp Nou. 27 de maig, partit de tornada a Sarrià. I només quatre dies més tard, la final de la Copa d’Europa contra el Benfica. Es va parlar d’avançar la tornada, per permetre que el Barça preparés la gran final, la primera de la seva història. Però l’Espanyol ho va frenar en sec: “Tengo mucha ilusión en esta eliminatoria. Si el Barcelona debe jugar en Berna la final de la Copa de Europa tres días después de nuestro segundo encuentro, mala suerte para él”, va declarar Victoriano Oliveras de la Riva, president blanc-i-blau.

El partit d’anada al Camp Nou va ser duríssim i els espanyolistes es van imposar per 2-3. Pel Barça el pitjor va ser la lesió de Segarra, que ja no va poder jugar a Berna. Però encara més sonades van ser les declaracions de De la Riva al final del partit: “Si el Barcelona hubiera alineado a su primer equipo frente al Oviedo, nosotros habríamos avanzado la vuelta al jueves. Pero aún así, estábamos dispuestos a hacerlo, a cambio de una compensación económica. Algo menos de un millón de pesetas”.


CAPÍTOL III: KUBALA PERD EL CONTROL A SARRIÀ

I la tornada es va jugar el dissabte 27 a tres quarts d’onze de la nit (el partit va començar a les 22h47m exactament), mentre el Benfica es trobava ja a Suïssa descansant i preparant la final. I no només això, sinó que va ser un partit terrible, de gran intensitat. L’Espanyol va tornar a guanyar (2-1) però el més rellevant va ser l’actuació d’un àrbitre que començava a fer-se un nom destacat: José María Ortiz de Mendíbil. Va expulsar Gensana per protestar (m. 70) i també Kubala (poc abans del final), per perdre els nervis i barallar-se a cops de puny. Va xiular dos penals (un per cada equip). No va veure un gol fantasma a favor dels blaugrana i va deixar sense sanció una picabaralla entre Czibor i el blanc-i-blau Aguirre (que és el que va acabar amb l'acció tavernària d'un Kubala sense control).

Així es va produir l’última eliminació del Barça davant l’Espanyol a la Copa, aviat en farà 55 anys.

CAPÍTOL IV: LA GRAN DESFETA

Quedava doncs la final de Berna, que com és sabut va perdre el Barça per 3-2 en un partit lamentable de desgràcia. Algunes de les coses que acabem d’explicar van tenir segurament una part d'influència, però sense oblidar-ne d’altres. Perquè cal recordar que en aquells mateixos dies el club es trobava amb un president en funcions i dos candidats fent campanya: Enric Llaudet i Jaume Fuset. Dirigit per un entrenador provisional, Enrique Orizaola, perquè s’havia destituït el que havia començat la temporada. Que Luis Suárez va ser traspassat a l’Inter de Milà aquells mateixos dies de la doble confrontació amb l’Espanyol. De fet ja no va intervenir ni un minut a la Copa i quan surt al Wankdorf Stadion de Berna feia un mes que no jugava a futbol (i tot i així va fer un molt bon partit). En fi, que mentre el Barça es trobava paralitzat, sense poder d’execució, el Madrid anava fitxant reforços per venjar l’eliminació europea que havia patit davant el Barça després de cinc victòries consecutives a la Copa d’Europa.

2 vistas

© 2019 by Xavier G. Luque