© 2019 by Xavier G. Luque

  • xaviergluque

"El programa con la clave..."

Actualizado: 17 de dic de 2018

Als anys cinquanta i seixanta el Barça va consolidar una tradició tristament perduda: la dels programes oficials de cada partit, primer a Les Corts i després al Camp Nou. Els seguidors blaugrana que anaven al camp hi podien trobar una bona informació del partit d'aquell dia i servien també perquè la directiva del moment entrés en contacte directe amb els socis, quan per al club no era tan senzill com ara disposar de mitjans de comunicació propis.

En un programa de la temporada 1950-51, hi trobem per exemple unes declaracions del president Agustí Montal (pare) davant la nova temporada. També hi ha la presentació d'un fitxatge, el de l'hongarès "Nicolás" Szegedi, un resum de la situació a altres campionats de Lliga, una presentació del rival del dia (la Reial Societat), una possible alineació del Barça per rebre els guipuscoans, un article sobre els grans traspassos de la temporada que començava i tot plegat amanit amb molta publicitat de cinema. Aquells dies a Barcelona la cartellera ens oferia El silencio es oro, al Coliseum; La cautivadora, al Montecarlo (amb Yvonne de Carlo); Furia del Trópico, al Fémina i l'Astòria (amb Richard Widmark); Tiburones de Acero, al Kursaal (amb Tyrone Power i Dana Andrews); La feria de las quimeras, al Fantasio i al París...



Podem afegir com a curiositat que aquell Barça-Reial Societat va acabar amb triomf blaugrana per vuit gols a dos, que la Reial va fer el primer gol i que de l'onze que anunciava el programa oficial del match van jugar 10. Els redactors del programa només en van fallar un.

En anys posteriors el preu del programa figura a la portada: dues pessetes, tres més endavant... i inclou en lloc preferent les claus del marcador simultani, un dels èxits del futbol d'aquells anys (d'aquest curiós invent del marcador ja en parlarem amb detall un altre dia). La simbiosi "programa-claus per desentrellar el marcador simultani" va ser tant absoluta que durant molts anys era impossible anar al camp del Barça i no sentir la cantarella dels repartidors del programa que buscaven col·locar el seu producte: "El programa, con la clave, el programa, con la clave..."

Els programes eren, a més, objecte de col·lecció i tenir-los tots era un orgull: volia dir que havies acudit sens falta a tots els partits de la temporada.