• xaviergluque

El debut de Neeskens

Actualizado: 17 de dic de 2018

L'Estadi Rico Pérez, on el Barça debutarà aquest any a la Copa, es va inaugurar amb tota solemnitat el 3 d'agost de 1974. I ho va fer justament amb un partit entre l'Hèrcules i el Barça, que els blaugrana van guanyar amb claredat, quatre gols a zero. A més, aquell partit entre els alacantins i els barcelonistes va ser el primer de l'holandès Johan Neeskens amb el Barça. Acabat de fitxar, Neeskens va ser el gran reforç d'aquell Barça que s'havia proclamat campió de Lliga la temporada 1973-74, amb dos futbolistes estrangers de gran rendiment, Johan Cruyff i el peruà Cholo Sotil.


El reglament de l'època, però, només permetia dos estrangers per equip, i això volia dir que amb l'arribada de Neeskens algú -Sotil evidentment- havia de quedar-se fora de les alineacions. La directiva que presidia Agustí Montal estava convençuda que no hi hauria greus problemes per aconseguir la doble nacionalitat de Sotil, i que per tant podia començar la temporada amb el duet Cruyff-Neeskens. I que Sotil ja entraria en joc tard o d'hora. Però les coses no van funcionar així, en absolut.

Sense entrar en més detalls, Montal explica a les seves memòries que "ens havien promès que (Sotil) obtindria la nacionalitat espanyola, però els papers van quedar aturats a Madrid i no vam aconseguir que pogués jugar". I aquell Barça que havia meravellat va perdre pistonada.


Neeskens, tot s'ha de dir, va pencar de valent i va ser un bon element al mig del camp. El públic del Camp Nou se'l va fer seu ben aviat, era un jugador d'empenta dels que llavors agradaven molt als socis barcelonistes, era un magnífic xutador de penals, no donava mai cap pilota per perduda... Però l'equip va patir molt l'absència de Sotil, un home d'àrea que no s'amagava mai a camp contrari. Entre 1974 i 1979 Neeskens va disputar 183 partits oficials amb la samarreta blaugrana i va fer 43 gols. L'últim gran moment de glòria del seu pas pel Barça va ser l'aclamació dels culers que va rebre, a la plaça de Sant Jaume, el dia que es celebrava la victòria a la Recopa 78-79, la de la final de Basilea contra el Fortuna Düsseldorf. Els crits de "Neeskens sí, Núñez no" van retronar amb força. La temporada següent la seva plaça d'estranger la va ocupar el danès Allan Simonsen.


Tornant al partit de la inauguració del Rico Pérez, el Barça va posar en joc Mora, Tomé, Torres, De la Cruz; Costas, Juan Carlos; Rexach, Clares, Cruyff, Asensi y Marcial. Un equip de luxe. A la segona part van entrar Sadurní, Gallego, Albaladejo, Martí Filosia, Neeskens -que jugava doncs els seus primers minuts amb el Barça- Sotil, Cos i Pérez. Els golejadors van ser Rexach (16), Asensi (66), Cruyff (68) i Pérez (85). La crònica de Javier Díez Serrat al Mundo Deportivo indica que Neeskens "entró poco en juego, pero su clase quedó acreditada de sobras".




Pel que fa a la pèrdua de Sotil, en dóna més detalls Armand Carabén, el gerent del Barça aleshores, a les seves memòries: "Li denegaren la doble nacionalitat, vulnerant tots els tractats amb el Perú, haguts i per haver. I el pobre Sotil va quedar-se sense jugar". També desvetlla que abans d'engegar les negociacions van rebre un missatge tranquil·litzador del ministre del Movimiento, José Utrera Molina. "Ens va transmetre tot content per tanta diligència el que li havia dit el ministre de Justícia, Francisco Ruiz-Jarabo". I quin era el comentari? Aquest: "Resolveré la petición enseguida". Doncs no. Sotil es va quedar sense jugar tot un any. A la Lliga, per exemple, no ho var fer des de l'11 de maig de 1974 (última jornada de la temporada 73-74) fins el 6 de setembre de 1975 (primera de la 75-76). I ja no era el mateix futbolista. Un any de festes i beguda es paga car.

0 vistas

© 2019 by Xavier G. Luque