• xaviergluque

El debut de Cruyff

Actualizado: 17 de dic de 2018

És inevitable recordar, quan el Granada juga al Camp Nou, que el 28 d'octubre de 1973, en un Barça-Granada, es va produir el debut oficial de Johan Cruyff amb la samarreta blaugrana. Un partit esperat per als barcelonistes que es va resoldre per quatre gols a zero (dos de Cruyff, un de Sotil i un de Marcial), davant una expectació de les que ja no n'hi ha (gairebé cent mil persones al camp) i en una situació complicada, perquè el Barça anava malament a la taula classificatòria i el Granada es va dedicar a repartir llenya de valent. Era la vuitena jornada de Lliga i el Barça anava cinquè per la cua de la classificació. Pero ja no va perdre cap partit més fins proclamar-se campió. Aquell mateix 28 d'octubre de 1973 es va produir la detenció de 113 membres de l'Assemblea de Catalunya, reunits de forma clandestina a l'església de Maria Mitjancera de Barcelona.


Si repassem la crònica d'aquell partit que va aparèixer a la Hoja del Lunes, veurem que van titular "Festival azulgrana" i que es destacava que "el 4-0, sinceramente, debió ser más amplio. Y que con otro árbitro menos tolerante con las tarascadas alevosas de algunos jugadores granadinos, lo hubiera sido". Sembla que les coses no han canviat tant en els anys transcorreguts, oi? També hi podem llegir: "Fue Marcial el número uno, aunque cuando Cruyff brilló en la segunda parte, le superó con un juego de antología".


Del partit m'agradaria destacar el quart gol, el segon de Cruyff. El podeu veure, amb poca qualitat, en aquesta filmació. Perquè una de les qualitats que més va impressionar en el seu moment va ser la capacitat de l'holandès amb les dues cames. Fixeu-vos com remata primer amb la dreta i després recull el rebuig i engalta un gran xut amb l'esquerra. En una sola acció, una doble exhibició de detalls tècnics de crack!

https://youtu.be/1ihcYZMC1pw


La crònica acaba amb un comentari que val per llavors i continua d'actualitat avui dia en referència al Barça: "El Barcelona demostró lo que tan sabido teníamos: que los partidos, sobre todo en campo contrario, han de ganarse incluso más allá de las dificultades, los errores del árbitro o la falta de fortuna".



Però hi ha un altre detall que no m'agradaria passar per alt i van ser les declaracions de l'entrenador del Granada, Joseíto. José Iglesias Fernández, nascut a Zamora l'any 1926, va ser un davanter que va tenir la seva millor època al Reial Madrid, on va jugar entre 1951 i 1959, al costat de Di Stéfano. Era un madridista convençut que va patir en la seva pell el genial debut de Cruyff. I va anunciar amb molta claredat el que acabaria passant. Fixeu-vos que el primer que diu després de perdre 4-0 és que "rozar a Cruyff era un problema nacional", que "ha aprendido muy pronto a levantar los brazos" i que li calia humilitat. Totes les acusacions que li cauran a Cruyff i que acabaran per desestabilitzar el Barça de l'holandès.

Aquell Granada temible dels Montero Castillo, Fernández i companyia tenia una duresa que avui dia no ens podem imaginar, i amb un àrbitre condescendent eren molt perillosos. Com explica Hoja del Lunes, "bajo la tolerancia del árbitro los granadinos arreciaban en sus brusquedades". I també: "primero Fernández y después Montero Castillo fueron a por Cruyff con premeditación y alevosía y sólo merecieron la tarjeta cuando la expulsión estaba más que justificada". I això tot just començava...



4 vistas

© 2019 by Xavier G. Luque