• xaviergluque

El Carranza de 1963

Actualizado: 17 de dic de 2018

Creat el 1955, el Ramón de Carranza va ser durant molts anys l’últim gran trofeu de la pretemporada futbolística, la pedra de toc per comprovar la qualitat dels millors equips espanyols del moment. El Carranza comptava, a més, amb convidats de luxe que era molt difícil veure jugar en directe. El Barça va guanyar el Carranza per primer cop l’any 1961, després de lluitar, fixeu-vos en el nivell, amb el Peñarol, el River Plate i l’Atlètic de Madrid. Va repetir triomf el 1962, contra el Saragossa, l’Inter de Milà i el San Lorenzo. Déu n’hi do!


El dissabte 31 d’agost de 1963 l’equip blaugrana torna a Cadis per defensar el seu títol de campió i en les semifinals li ha tocat enfrontar-se a un equipàs de l’època, el Benfica.


L’entrenador blaugrana és César Rodríguez i el xoc amb el Benfica és la repetició de la infausta final de la Copa d’Europa de Berna, on també un dia 31, el del mes de maig de 1961, el Barça va caure per tres gols a dos. Aquest Benfica compta ara amb una incorporació excepcional, Eusebio, i el Barça presentarà un onze on només repeteixen tres homes de la final perduda al Wankdorf Stadion: Foncho, Garay i Kocsis. Però el resultat serà exactament el mateix: tres a dos a favor del Benfica. En aquest cas el partit va anar així:

20m: Penal que llança Kocsis i desvia el porter portuguès.

25m: Serafín remata de cap una centrada d’Eusebio 1-0

51m: Gran jugada de Goyvaerts que culmina Re 1-1

52m: Yauca, de cap, remata una jugada de Simoes 2-1

65m: Intervenció de Goyvaerts, que deixa la pilota a Zaldúa, en possible fora de joc. Marca el navarrès. 2-2. Primer l’àrbitre anul·la el gol, però els barcelonistes protesten i l’acaba concedint després de consultar el línia. Llavors els jugadors del Benfica amenacen amb abandonar el partit, fins que accepten l’empat.

El cartell del Carranza de 1963

82m: Fenomenal jugada d’Eusebio que remata, també de cap, Serafín. 3-2


L’endemà, diumenge 1 de setembre, el Barça es va enfrontar al València en el partit per al tercer lloc. Triomf blaugrana per 4-1 amb gols de Fusté i hat-trick de Re. Van jugar Sadurní; Rodri, Olivella, Eladio; Vergés, Gensana; Zaballa (Pereda), Goyvaerts, Zaldúa, Re i Fusté.


Posteriorment, a la final, el Benfica es va imposar a la Fiorentina per un espectacular set a tres, després d’acabar els noranta minuts amb empat a tres gols. Entre una cosa i l’altra la final va acabar a tres quarts de dues de la matinada!!!


Un cop acabat el trofeu Carranza, directament des de Cadis el Barça va emprendre una gira per Mèxic, on va jugar tres partits. A l’arribada a l’aeroport de destí esperaven l’expedició blaugrana cares conegudes del passat. Pepe Iborra, Fernando García, Ventolrà, Juli Munlloch, Nicolau… El personatge més perseguit i més ovacionat va ser Josep Samitier, que acompanyava l’expedició barcelonista en la seva qualitat de secretari tècnic. Tot plegat eren els últims preparatius de la nova temporada que estava a punt de començar oficialment el 21 de setembre.

0 vistas

© 2019 by Xavier G. Luque