• xaviergluque

El calendari de 1947

Actualizado: 17 de dic de 2018

El calendari de Lliga del FC Barcelona 1947-48 és un bon exemple d'una interessant iniciativa del Barça dels anys quaranta, quan regalava calendaris als seus socis. Avui són autèntiques joies de bibliòfil. La temporada 1947-48 que, per cert, va acabar amb el Barça campió de Lliga. En 26 jornades l'equip que dirigia Enrique Fernández va sumar 15 victòries, 7 empats i només 4 derrotes. Començava a prendre forma el bloc imbatible que quedaria arrodonit amb l'arribada uns anys després de Kubala.


L'escut franquista del Barça a la portada

El calendari que us oferim, confeccionat amb totes les limitacions econòmiques de l'època i per tant una qualitat gràfica força pobra, constava de 36 pàgines més unes portades en cartolina que es podien desplegar per la part interior. Farcit de publicitat per tots els racons, s'oferia gratuïtament als socis i seguidors del club. A la portada podem veure l'escut blaugrana mutilat i modificat pel franquisme, amb dues barres (i no les quatre originals) i amb la inscripció castellanitzada "C. de F. B." (Club de Fútbol Barcelona) en lloc del nom que li van donar els fundadors.


Una plantilla de 32 jugadors, la meitat davanters!

A les pàgines centrals hi havia un gràfic per poder anotar-hi partit a partit tots els resultats del campionat. En les pàgines dedicades al calendari podem veure que el Barça va debutar el 21 de setembre a Les Corts contra l'Oviedo i que va tancar la Lliga el 4 d'abril, també a casa, contra l'Athletic Club de Bilbao. La plantilla del primer equip tenia 4 porters, 5 defenses, 7 migcampistes i... 16 davanters!

També podem trobar un article del secretari blaugrana, Rossend Calvet, i una bona referència estadística a la temporada anterior on se'ns explica, atenció, que en tota la Lliga 1946-47 només hi va haver onze expulsats. I pel que fa al Barça, només un: el ceutí Bravo. I una dada curiosa més que ens ofereix el calendari: la capacitat dels camps de joc de Primera Divisió. El més gran és el de Les Corts, que podia acollir en aquells moments fins a 40.000 espectadors i tenia una extensió de 102x64 metres.



Cal afegir que San Mamés estava pendent d'una ampliació fins a 38.000 i que el Madrid estava a punt d'inaugurar el Nuevo Chamartín, que s'anunciava que triplicaria la seva cabuda d'espectadors.

3 vistas

© 2019 by Xavier G. Luque