Els misteris dels orígens del Barça

La triple "fundació" del FC Barcelona

Gamper futbolista
Gamper futbolista

Ara que el Barça fa anys, 118 exactament, val la pena recordar què diuen les investigacions més modernes sobre la fundació del club. I veure que no tot és tan clar i senzill com sempre s’ha pensat. O si més no així ens ho expliquen investigadors de solvència contrastada…


La triple gestación del Barça

El 29 de noviembre de 1899, en el gimnasio Solé, situado en el número 5 de la calle Montjuïc del Carme, se constituyó la nueva sociedad. El suizo Walter Wild fue el primer presidente, con Lluís d’Ossó como secretario; Hans Gamper, capitán, y Bartomeu Terrades como tesorero. Gamper, que acababa de cumplir 22 años y había sido el impulsor de la reunión, no podía ser presidente porque la mayoría de edad estaba fijada entonces en los 23.

Esta historia se completó y actualizó en 1924, con ocasión del 25.º aniversario del club, a partir de los recuerdos que el periodista Narcís Masferrer publicó en La Vanguardia y de la aparición de la primera historia de la entidad, a cargo del periodista Daniel Carbó. Quedó entonces establecido que los fundadores fueron doce, los doce apóstoles del Barça. A los cuatro citados se añadieron Pere Cabot, el alemán Otto Maier, Enrique Ducay, Carles Pujol, Josep Llobet, el suizo Otto Künzli y los hermanos John y Williams Parsons, barceloneses de origen británico.El nuevo club jugó su primer partido el 8 de diciembre de 1899, contra un equipo de la colonia inglesa. Ese día el Barça sólo pudo reunir a diez futbolistas: Juan de Urruela, Wild, José Ramón Lomba, Ossó, Llobet, Adolfo López, Gamper, Terradas, Künzli y Eduard Schilling.

LVG 29/XI/2016 (1)
LVG 29/XI/2016 (1)

Hasta aquí la historia aceptada como cierta e inmutable. Sin embargo, estudios recientes que merecen ser considerados cuestionan varios puntos.

¿DÓNDE ESTABA EL GIMNASIO SOLÉ?

El investigador e historiador del Barça Josep Bobé ha conseguido localizar con precisión el gimnasio Solé. Y la primera sorpresa ha sido descubrir que las fotografías del gimnasio que se conservan corresponden a una sede posterior a la fundación del club y que parte de ese edificio sigue en pie, en concreto en la esquina de las calles Pintor Fortuny y Notariat.

En cambio, el edificio del antiguo gimnasio, el de la calle Montjuïc del Carme, ya no existe. Pero no estaba situado donde indica actualmente la placa conmemorativa que el Barça instaló con ocasión de su 75.º aniversario, bajo la presidencia de Agustí Montal Costa, sino bastantes metros más allá, en dirección a la calle del Carme. El gimnasio desapareció hacia 1920, cuando se ampliaron las instalaciones de los almacenes El Indio.

¿EXISTIÓ UN BARCELONA ANTES DE GAMPER?

Joan Gamper llegó a Barcelona en octubre de 1898, pero las referencias al fútbol en la ciudad ya eran numerosas. En las páginas de este mismo diario, el 1 de febrero de 1895, se indica que “el sábado a las 3 y ½ tendrá lugar el segundo partido de football en el Velódromo, entre los socios que forman la nueva Sociedad de football de Barcelona…”. Unos días antes, el 25 de enero, también en La Vanguardia se explicaba el nuevo juego: “Consiste sencillamente en pasar la pelota, que es de gran tamaño, por las puertas colocadas detrás de los jugadores de cada bando, formadas por tres palos…”.

LVG 29/XI/2016 (2)
LVG 29/XI/2016 (2)

El historiador Fernando Arrechea ha buceado con paciencia en la hemeroteca de la época, ha consultado archivos privados y públicos y ha localizado descendientes de aquellos pioneros y concluye que este primer Barcelona, fundado en 1894 y presidido por el cónsul británico, es un claro precedente del club que impulsó Gamper en 1899. Jugadores que luego vestirán de blaugrana, como los citados Parsons o los hermanos Morris, ya aparecen en estos primeros encuentros de fútbol, en los que también participaba el redactor de Deportes de La Vanguardia, Albert Serra Guixà, firme impulsor como Masferrer de la práctica deportiva y en especial del fútbol.

¿SE REFUNDÓ EL BARÇA DE GAMPER?

Después de los problemas para reunir once futbolistas (sólo fueron diez y dos no eran deportistas habituales y no volvieron a jugar), el 13 de diciembre de 1899 se celebró una trascendental reunión en el gimnasio Solé. En la prensa se explicó que se trataba de “tratar de la fusión entre el Football Club Barcelona y el team inglés”. Y así se hizo. Es entonces cuando sí aparecen los Parsons –que provenían del equipo inglés– y cuando se aprueban los colores del club (“azul oscuro y encarnado a rayas perpendiculares”). Wild es elegido de nuevo presidente y Gamper sigue como capitán, pero John Parsons ocupa la vicepresidencia y su hermano William es nombrado segundo capitán. Los doce apóstoles ya se han reunido.

Este nuevo Barcelona ya no tuvo problemas de plantilla y empezó a jugar con relativa asiduidad. El 24 y el 26 de diciembre, el 6 y el 28 de enero, el 2 y el 11 de febrero… casi siempre en festivos o domingos, lógicamente.

LA INSCRIPCIÓN OFICIAL

Quedaba un último detalle fundamental: la inscripción oficial del club en el registro de asociaciones del Gobierno Civil de Barcelona. El documento, que se conserva, lleva la fecha del 18 de noviembre de 1902 y la firma de Pere Cabot Roldós, futbolista y directivo del Barça entre 1900 y 1903.Un mes más tarde, el 29 de diciembre, el Barcelona lleva a cabo una nueva reunión constituyente, en la que el suizo Paul Haas es elegido presidente y es quien, el 3 de enero de 1903, presenta la copia certificada del acta de constitución de la nueva sociedad en el Gobierno Civil. Un acta que, curiosamente, se remata con el sello original del Barça, que lleva impresa la fecha que ha llegado a nuestros días: 1899.

Para Fernando Arrechea cabe hablar de tres Barcelonas: “El equipo inglés, anterior a Gamper, luego el que fundó Gamper, y sólo llegó a jugar un partido, y finalmente el que nace el 13 de diciembre de 1899 por fusión de los dos anteriores”. Esto explicaría la confusión de los historiadores de 1924 al mezclar las dos iniciativas y hablar de doce apóstoles, que en realidad no se reunieron hasta el tercer Barça.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (2 votes, average: 5,00 out of 5)
Loading...

 

Publicat a La Vanguardia el 29/XI/2016 (1) i (2)

5 Comments

  1. Hola Xavier, el 5 de setembre de 2015 el Toni Padilla em va publicar un article titulat “Els inicis del futbol a Catalunya”. Amplio la informació que en Xavier Torrebadella publicava l’any 2012. Es pot dir el que es vulgui, però entre desembre de 1894 i gener de 1895 aquell equip de britànics, alguns francesos i alguns catalans es va constituir en Club, i es va dir Barcelona Football Club, escrit segons la grafia anglesa (a diferència de la germànica que esciu el Football Club davant). La premsa el va batejar com Sociedad de Football Barcelona. Va tenir un president, el cònsol britànic, Mr. William Wyndham, un vicepresident, Tordo (dos dels seus fills eren jugadors del club), un capità, Mr Reeves i els socis, que eren els mateixos jugadors, els que venien de l’equip anterior i els nouvinguts del Club Regatas i del Club Velocipedista. També informo de la primera imatge d’aquell equip de la temporada 1892-1893, que es va fer un fotogravat el 12 de març de 1893. També de la fotografia dels jugadors ja amb el club fundat, i amb tota probabilitat és del dia que s’enfrontaven al velòdrom de la Bonanova, el Barcelona FC i el Torelló Association Football Club, també segons la grafia anglesa (mal traduït per la premsa per Asociación de Football Torelló), el dilluns 25 de març de 1895. I ja per últim, i contràriament al que s’escriu, el club va “resistir” fins la temporada 1896-1897, amb majoria de catalans. Els únics “pecats” atribuïbles són el no fer el registre legal, (com el Palamós, el Barça, el Català, l’Hispània, …) i el desaparèixer.

      • Doncs quina errada!!, i mira que tinc un dels seus llibres …
        https://www.ara.cat/esports/inicis-del-futbol-Catalunya_0_1425457502.html Aquest és l’enllaç a l’article publicat a l’Ara.
        Respecte al blog, vaig fent, molt poc a poc. La història és el meu hobby, i des que vaig trobar les hemeroteques digitals em dedico a buscar informació sobre els inicis del futbol a Catalunya. Pel que sembla soc l’únic terraqui que disposa de la màxima informació sobre la copa Pirineus de 1910-1914 (tinc publicat al blog la primera part i ara posaré la segona part).
        També l’Ara em va publicar altre article: “Dues nissagues britàniques en el futbol català”, parlo dels Morris i els Mauchan. Vaig posar-me en contacte amb el nebot-nét dels tres germans Morris, que viu en un poble al costat de Toronto i entre altres coses em va dir que el famós tercer germà que s’ha batejat com John, James, Junior, ….. en realitat és el Miguel i el seu mot era Johnny o Johnie, tal com apareix a una foto que disposa aquest familiar seu. Per això sempre apareixia als mitjans com “J. Morris”. Els altres eren els Mauchan, saps que sempre es diu que David Mauchan va jugar al Barça i després va fundar el júpiter. Doncs si et dic que David va nèixer l’any 1895 al mateix municipi de Sant Martí, els números no quadren!!! Dubto molt que David jugués amb el Barça amb 6 anys i que fundés el Júpiter amb 14. Van ser els seus germans grans els que van fer quasi tot. David si va jugar al Júpiter i va marxar a lluitar amb les tropes britàniques a la Gran Guerra, per després quedar-se a la Gran Bretanya.
        I encara es va quedar un altre article sense publicar sobre els escocesos i el futbol: pensar que es diu sense el més mínim dubte, que l’Escocès FC era un equip de Sant Andreu, dels treballadors de la Fabra & Coats!! L’Escocès es va fundar l’any 1900 i aquell mateix any va desapareixer, i la Fabra & Coats es va fundar en 1903. Pot ser la fàbrica “Sucesores de Fabra y Portablella” (abans de ser absorbida per la J&P Coats) tenia treballadors escocesos? La realitat és que la gran majoria dels jugadors de l’Escocès treballaven a la Johnston & Shields de Sant Martí, per tant jo com a mínim dubto que aquell equip fos de Sant Andreu.
        Disculpa’m el “rollo”, és una llàstima la dificultat i la poca repercusió que tenim els “no coneguts”, malgrat s’intenti donar llum als “descobriments”. De vegades inclús apareix el despreci en aquells que s’autoanomenen “els que més saben”

        • Certament no penso que el Club San Andrés o Escocès CF fos originari del barri de Sant Andreu.

          Les cròniques parlen que tenia el seu terreny de joc a Sant Martí, i se sap que alguns dels seus jugadors vivien a Sant Martí, com els germans Mauchan.

          El nom de San Andrés CF seria més aviat en homenatge al patró d’Escòcia, i l’equip seria més aviat un compendi d’escocesos residents a la zona industrial entre Sant Andreu i San Martí, principalment de la fàbrica l’Escocesa del Poblenou.

          La Fabra i Coats es va fundar el 1903 com la fusió de la JP& Coats de Borgonyà i la Fabra de Sant Andreu, de capital català, iniciada el 1839. A Borgonyà des de 1895 hi havia una nombrosa colònia escocesa que se sap que practicava el futbol amb regularitat, amb un doble enfrontament contra una Sociedad de Barcelona documentada al mateix 1895.

          Per altre banda, l’espai entre Sant Martí i Sant Andreu, adjacent a l’aigua del Rec Comtal es va convertir en el terreny procliu per les indústries del ram de l’aigua, com s’anomenaven les fàbriques tèxtils. Cal tenir present que entre les esglésies de Sant Martí i de Sant Andreu, els centres dels respectius pobles, hi ha una distància en línia recta de 1,5 km de pla, aproximadament, una mica més de 20 minuts a pas viu, uns 10 minuts en bicicleta i que aleshores no es trobava el pas trencat per la construcció de grans obres viàries, sinó que per contra era força ben comunicat per l’època. Des de 1877 hi havia una línia de tramvia que unia Barcelona amb Sant Andreu passant per Sant Martí i una línia de tren des de 1854, totes dues es podien creuar a peu pla.

          En aquesta zona de, amb prou feines, un parell de quilòmetres, s’hi concentraven diverses fàbriques de tèxtil, amb molta influència d’industrials i enginyers escocesos, ja que els britànics van ser els grans promotors d’aquesta indústria i de les innovacions que van exportar arreu del món. Dins dels britànics els escocesos van destacar notablement en el tèxtil.

          Fàbriques com el Vapor del Fil, de 1839 i el Vapor o del Rec, també anomenat La algodonera, de 1836, estaven situades on hi ha l’actual Fabra i Coats, a Sant Andreu. L’Espanyola, establerta a la Sagrera el 1846, també acabaria a mans de la família Fabra i Puig, així com Can Portabella, establerta a Sant Andreu el 1874. Can Ricart al Poblenou des de 1853 era un altre gran complex tèxtil. L’Escocesa, també al Poblenou, va ser fundada el 1855 per la família Paul, segurament d’origen Britànic, i des de 1894 va ser gestionada per l’empresa escocesa Johnston, Shields & Co, que hi van portar força treballadors de Newmlins, a la regió de Glasgow.

          El 1903 els Fabra es van fusionar amb els J&P Coats de Borgonyà, així que els partits de l’Escocès CF, entre 1900 i 1901 van ser anteriors a la fusió.
          Sí se sap, però, que les negociacions per la fusió van començar força abans de 1903, el que podia haver portat escocesos a Sant Andreu amb anterioritat al 1903.
          També se sap que des de 1879 els escocesos de JP&Coats comercialitzaven els seus productes tèxtils sota la marca de La Cadena, i no està clar si tenien tallers de tèxtil anteriors a la instal•lació de la fàbrica de Borgonyà a la zona entre Sant Martí i Sant Andreu, però els Coats ja feia anys que feien negocis al voltant del tèxtil a la ciutat i tenien relacions amb els Fabra.

          Les màquines i enginyeria pel tèxtil escoceses eren punteres a l’època, pel que sembla que hi hauria força escocesos a Barcelona involucrats en la indústria del ram de l’aigua, cap al canvi de segle, com ho demostren els casos tant de l’Escocesa com de la Fabra i Coats,

          Se sap que els escocesos de Borgonyà eren la majoria de Paisley, d’on era la J&P Coats, prop de Glasgow, una de les zones punteres pel que fa al futbol al Regne Unit. A l’època els escocesos es consideraven força superiors als anglesos en mestratge en el joc i la J&P Coats va ser una grandíssima multinacional, ajudant a introduir del futbol a països com Brasil, Argentina, els USA, o resulta evident, a Catalunya.

          Els partits entre les fàbriques de Borgonyà i de Sant Andreu esdevindrien habituals a partir de la fusió de les fàbriques dels Fabra i dels Coats el 1903, però ja al 1895 es té la crònica de l’enfrontament entre escocesos de Borgonyà i una societat de futbol de Barcelona, conformada majoritàriament per anglesos dels barris alts de Barcelona. Tenim noms dels jugadors de tots dos equips, i l’alineació sencera dels escocesos de Borgonyà. Només coincideix amb un nom dels que es coneix que van configurar l’Escocès CF, tots escocesos menys l’anglès Green. Un tal King, que al partit de 1895 era reserva, i al 1900 va fer de linesmen. Era tradició que als partits de l’època l’àrbitre fos neutral i cadascun dels equips aportés un jutge de línia. King ho va fer pels escocesos, però donada la popularitat del cognom es fa difícil dir si era el mateix de 1895 o era un altre.

          En els primers partits de l’Escocès a partir de 1900 la rivalitat amb el recent creat FC Barcelona va ser molt important, ja que hi havia majoria d’anglesos al barça i ja sabem que amb els escocesos no casen gaire. Tenim documentada la primera expulsió doble en un partit barça-escocès a Catalunya, després d’una picabaralla a cops de puny entre un anglès i un escocès, i la negativa del barça a jugar contra cap equip amb escocesos durant un any, arrel d’aquest incident.

          Si bé sabem que el primer equip de Borgonyà era configurat plenament per escocesos de la fàbrica Coats de Torelló, es fa més difícil conèixer l’origen dels jugadors de l’Escocès. Sabem que tots menys Green eren escocesos, i sabem que alguns com Girvan o els Mauchan vivien a Sant Martí i van treballar a l’Escocesa. Sabem que fins a 4 acabarien jugant al FC Barcelona, altres al Català CF o a l’Hispània, a la dissolució de l’Escocès.

          A les cròniques a més es diu que entrenaven a un terreny de joc de Sant Martí, malgrat els partits documentats els van jugar tots a camp dels rivals.

          Tot fa pensar que el nucli d’entrenament era a prop de les fàbriques del tèxtil del Rec Comtal, a aquesta zona entre Sant Martí i Sant Andreu, però sembla que l’equip era més de Sant Martí que de Sant Andreu, amb majoria de jugadors de l’Escocesa i que el nom original de Sant Andreu tindria més a veure amb el patró d’Escòcia que amb el barri dels treballadors.

          És molt possible que algun dels escocesos fos treballador d’alguna fàbrica de Sant Andreu, doncs la Fabra era la factoria més gran de la zona, i que donada la proximitat, escocesos emigrats tendirien a tenir bones relacions. Fins i tot algun dels jugadors podia provenir d’altres fàbriques de Barcelona o fins i tot de Borgonyà, ja que amb el tren era un viatge assequible a la ciutat, però s’haurien de regirar molts arxius per traçar l’origen de la quinzena d’escocesos que va jugar amb aquell equip primitiu. Els noms més coneguts, són tots de la regió de Newmilns, associats amb l’Escocesa per tant.

          Sí que es pot llegir que els enfrontaments entre escocesos de les fàbriques Fabra de Sant Andreu i Borgonyà esdeveniren un clàssic, tot i no estar reglats. El que podria explicar la relativa tardança en aparèixer un club reglat a Sant Andreu, el 1907, l’actual Unió Esportiva, aleshores Avenç de l’Esport, com l’aparició del Júpiter al Poblenou, que no arribaria fins 1909. Segurament els obrers ja feien prou esport al voltant de les fàbriques abans de veure la necessitat de fundar clubs per competir oficialment.

          Amb el que sí coincideixen les cròniques és amb que els escocesos acostumaven a guanyar fàcilment la resta d’equips, ja fossin d’anglesos o nadius, pel que aquells primers anys van ser molt influents al futbol de Barcelona.

          El futbol a la ciutat segurament era més popular del que una lectura de les cròniques reflecteix, amb pocs partits seriosos. Des dels enfrontaments de 1895 no tenim gairebé cròniques fins els partits de 1900 entre Escocès, Català i Barça, però les cròniques parlen de públic de 4000 persones per un partit i d’encartellat a llocs preeminents com el tren de Sarrià per publicitar els encontres. L’esport semblava prou popular, i es parla que es practicava al camp de la bota o a Sant Martí, al velòdrom de la Bonanova i a altres terrenys. Les notícies de partits seriosos, entre societats registrades legalment, només seria la punta de l’iceberg d’un esport que s’estava posant de moda.

          L’esport era una activitat de moda entre higienistes i burgesos, que establien unes certes normes d’etiqueta i regulaven l’activitat. Però entre obrers i fabriques segur que es practicava, precàriament però amb ganes, des de ciclisme, curses o boxa, i el futbol va fer furor entre els barcelonins i catalans.

          La copa Macaya es va convertir en el primer campionat disputat a Espanya, i va portar a una era gloriosa del futbol català, amb una de les lligues més potents del món. Però tot el que van ensenyar els enginyers i treballadors escocesos als barris i pobles obrers ha quedat ocult a arxius de fàbriques i a la història oral, mentre les cròniques parlaven sobretot de l’alta societat. Barcelona, Català o Deportivo Español van ser societats creades per la burgesia, tot i que més tard assolirien un caire popular, però a barris tan obrers com Poblenou, Sant Andreu, Sants els tècnics escocesos farien d’enllaç entre l’esport reglat i el popular de les fàbriques. Com Mauchan, fundador del Júpiter, o Hamilton president del Col•legi d’Àrbitres.

          La influència dels escocesos al futbol català ha estat immensa, no només van ser dels primers a jugar al FC Barcelona. Van dirigir els àrbitres o van fundar clubs, van fer créixer la popularitat de l’esport entre els treballadors.

          Com a mínim caldria parlar d’una popularització dual per part d’anglesos, alemanys, suïssos entre la burgesia, i la immensa influència dels escocesos entre les classes treballadores.

          No resulta casual que el primer gran estadi, Les Corts, un camp que arribà a aplegar 40.000 espectadors en partits de la lliga catalana, en un temps en que no existia la lliga espanyola, on la gent no tenia cotxes i es bellugava en tramvia, a peu o en bicicleta, s’inaugurés contra el Saint Mirren, l’equip escocès de Paisley, la ciutat de la J&P Coats, la major fàbrica de fil d’Espanya.

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*