8 Lligues de les últimes 12 són del Barça

Portada Vida Deportiva Lliga 1953
1953, quan el Barça en guanyava més que el Madrid

 

El títol de Lliga aconseguit a Granada és el que en fa 24 del Barça. N’ha guanyat 8 dels últims 12, amb una hegemonia mai coneguda abans. I malgrat tot, el Madrid continua força lluny en la llista de lligues guanyades perquè en suma 32, encara VUIT més que el Barça. Com s’explica?
La resposta és ben senzilla i té nom i cognoms: Alfredo di Stéfano. Si mirem la relació de campions de Lliga des de la creació del campionat l’any 1929 fins l’arribada de Di Stéfano al Madrid (temporada 1953-54) veurem que el futbol espanyol tenia un repartiment més democràtic de les victòries. Fins al 53 inclòs s’han jugat 22 lligues i els campions són: FC Barcelona 6, Athletic Club 5, Atlético de Madrid 4, València 3, Reial Madrid 2 i finalment un cadascun per al Sevilla i el Betis.

Fins l'arribada de Di Stéfano (1953) el Barça portava 6 Lligues i el Madrid només 2Click To Tweet Arran del fitxatge de Di Stéfano (1953, més info del que va passar aquí), de la creació de la Copa d’Europa (1955) i del descobriment per part del règim franquista de la importància propagandística del Reial Madrid, tot canvia. Di Stéfano juga 11 temporades al Madrid: 8 lligues per als blancs, 2 per al Barça i 1 per a l’Athletic. Però la màquina de la promoció exterior dels èxits espanyols a través del Madrid és imparable i no s’atura pas l’any 1964, quan Di Stéfano penja la samarreta blanca.

No és fàcil situar amb exactitud la separació entre les lligues controlades pel poder del Madrid als despatxos i el retorn a la normalitat. No és un fet, lògicament, que coincideixi amb la desaparició física del dictador. Tot i així, les dades són significatives. Des de l’arribada de Di Stéfano al Madrid fins al 1976 es juguen 23 lligues més i és aquí on el Madrid posa la directa. El balanç és: Madrid 15 títols, Barça i Atlético 3, València i Athletic 1.

Des de Di Stéfano fins a la mort de Franco el Madrid guanya 15 lligues i el Barça només 3Click To Tweet Però com dèiem no es poden coordinar de forma absoluta els fets polítics i els esportius. De la mateixa manera que l’entronització i la protecció del Madrid no comença l’any 39, sinó que es cou lentament de la mà de Santiago Bernabeu i esclata al 1953, tampoc no acaba amb la mort de Franco. I a tot plegat cal afegir, naturalment, el paper que juga el Barça en cada moment, perquè és innegable que molt sovint no té equip per competir a peu d’igualtat, i que en altres pateix el que el president Agustí Montal va qualificar, l’any 1972 a Còrdova, de “descabello”. (En una de les Lligues més clarament arrabassades al Barça)
De fet, la distancia en Lligues a favor del Madrid continua creixent i arriba al punt màxim molt després de Franco, l’any 1990, quan Hugo Sánchez i companyia guanyen la cinquena consecutiva. En aquell moment els blancs sumen 25 títols i el Barça resta clavat en els 10. Quinze d’avantatge que ara, amb el títol de Granada, s’han reduit a 8. És curiós comprovar com, des de la primera Lliga de Cruyff entrenador, 1991, s’han disputat 26 temporades. I el balanç és: Barça 14, Madrid 7, Atlético i València 2 i Depor 1.
La distància rècord del Madrid arriba amb Hugo Sánchez: 15 Lligues més que el Barça (1990)Click To Tweet El domini blaugrana en l’època moderna i contemporània és ampli, tant si s’analitza des d’aquella victòria del 1991 com si el tall és fa en els últims 12 anys. Però la renda del Madrid és encara contundent. El Barça l’ha reduït de 15 a 8. Però fins i tot si en els pròxims 12 anys es repetís una superioritat blaugrana tan clara (que no seria lògica entre dos clubs de potencial similar), el Madrid continuaria per davant a la taula. És l’herència dels seus títols del franquisme. Quan, per exemple, va sumar 8 Lligues de 9 possibles entre 1961 i 1969. Això no hi ha qui ho equilibri.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (3 votes, average: 5,00 out of 5)
Loading...

2 Comments

  1. Magnífic reportatge, un més. El que expliques no deixa dubtes… La mà blanca no s’ atura però no pot fer res contra les nostres figures, però tenen uns portaveus mediàtics molt potents a les teles privades i les públiques depenents de Madrid.

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*