La Lliga d’Udo Lattek

Udo Lattek
Udo Lattek

L’any 1982 el Barça va perdre una Lliga que tenia guanyada. Ha passat a la història com la Lliga d’Udo Lattek i el que va succeir és certament increïble. Però de la història sempre se’n pot aprendre i val la pena no oblidar com van anar les coses i quins factors hi van influir.

L’alemany Udo Lattek va arribar al Camp Nou com a solució per treure el màxim rendiment de Bernd Schuster. Una operació similar es va fer més endavant amb César Menotti i Maradona. En aquest cas, Lattek era ja el cinquè entrenador de l’era Núñez i seria el primer que aconseguiria fer una temporada sencera. Abans havien passat per la banqueta Lucien Muller, Joaquim Rifé, Kubala i Helenio Herrera.

Lattek: 'La Lliga es va perdre per culpa de la directiva, que ens molestava a tothora'Click To Tweet

Lattek va comptar amb bons reforços. Aquella temporada 1981-82 arriben Urruti (de l’Espanyol), Víctor (del Saragossa), Morán (del Betis) i Gerardo (del Las Palmas). Però la temporada comença a complicar-se quan al desembre Schuster cau vilment lesionat per Goikoetxea (sí, el mateix que es carregarà Maradona) a San Mamés. No tornarà a jugar fins la següent temporada.

A més, Lattek tindrà un greu enfrontament amb Migueli, i el defensa blaugrana desapareixerà de les alineacions. La temporada anterior havia jugat 20 partits de Lliga i en aquesta 3, i només un de sencer.

En tot aquest batibull, la Lliga va avançant i el Barça de Lattek es situa en el primer lloc a la jornada 13, cau a segon temporalment al gener, però recupera el domini a la jornada 23, amb la derrota del Madrid de Boskov a València. El frec a frec amb els blancs i amb la Reial Societat que entrena Ormaetxea (i compta amb Arkonada, Górriz, Kortabarria, Periko Alonso, Zamora, Satrústegui, López Ufarte…) és duríssim. Però a poc a poc els blaugrana agafen avantatge.

A la jornada 24 la Reial cau al Camp Nou (2-0, gols de Simonsen i Alexanko) i el Madrid només empata amb l’Espanyol de Maguregui al Bernabeu. A la 25 (victòria blaugrana al Calderón, 0-1 amb gol de Zuviría) els dos rivals tornen a punxar i el Barça ja els té tots dos a 4 punts (cada victòria en valia només 2).

El ritme del Barça és imparable fins que després de la jornada 28, a només 6 del final, la situació és la següent: Barça líder amb 43 punts, seguit de la Reial amb 38 i el Madrid amb 37. A més, els blaugrana tenen el desempat a favor amb els bascos i ben encarrilat amb els blancs (3-1 al Camp Nou) pendent del partit del Bernabeu. Si apliquem la norma actual dels 3 punts per victòria vol dir que a falta de sis partits l’equip de Lattek tenia el segon classificat a 8 punts i el tercer, el Madrid, a 10. Aquell 13 de març de 1981, la Lliga, que el Barça no aconsegueix des de 1974, es dóna per guanyada. “El Barça marcha inconteniblemente hacia el título”, “El título ya es cosa de uno” llegeixen els culers a Mundo Deportivo.

La Lliga de Lattek: Barça 1-Espanyol 3. 'Justo resultado' (Jorge Fernández Díaz, governador civil)Click To Tweet

I de cop, els ploms van saltar. Tots de cop. En les últimes 6 jornades el Barça va sumar dos punts: dos empats i quatre derrotes. La Reial, que en va fer 9 de 12, es va proclamar campiona de Lliga i el Madrid, que en va sumar 7, va acabar tercer. La història dels 6 partits desastrosos del Barça de Lattek és aquesta:

Jornada 29. 21 de març, València 3 – Barcelona 0

Desplaçament massiu de seguidors blaugrana, uns deu mil, amb més de cent autocars. I al front de l’expedició del Barça, la plana major. A València van Josep Lluís Núñez, Joan Gaspart i Nicolau Casaus. A més, aquella setmana el Madrid ha caigut eliminat de la Copa de la UEFA amb un terrible 5-0 a Kaiserslautern. L’eufòria es desborda. Abans del partit, Núñez decideix baixar a la gespa i passejar, puro a la mà, fins la zona on se situen els seguidors del Barça. Rep un bany d’aplaudiments, però també grans xiulets de l’afició local.

Valencia 3 - Barça 0
Valencia 3 – Barça 0

El Barça ha anat a València a rematar la Lliga, però patirà una forta rebregada. A la crònica de la Hoja del Lunes titulen “Un tropiezo a tiempo…”, perquè encara es pensa que el Barça reaccionarà. És només la primera ensopegada. Però també es reconeix en avant-títol que alguna cosa no funciona: “El Barcelona, al borde del ridículo ante un Valencia peleón”. Els tres gols locals els van fer Botubot (42), Arnesen, de penal (70) i Subirats (86). Pel Barça van jugar Artola, Sánchez, Olmo, Alexanco, Manolo; Víctor, Simonsen, Estella; Zuviría, Quini i Morán. La classificació va quedar així:

1. Barcelona 43; 2. R. Madrid 39; 3. R. Societat 38. (62-55-54 a 3 pts. per victòria)

Jornada 30. 28 de març, Barcelona 1 – Espanyol 3

La gran desfeta. L’Espanyol de Maguregui aconsegueix una victòria inesperada en un Camp Nou gairebé ple i això, en aquella època, volia dir uns 115.000 espectadors. Urbano marca al minut 6 i Lauridsen al 17. Amb el 0-2 l’ambient és de funeral al Camp Nou. A la segona part Alexanko fa l’1-2 (minut 73), però tot seguit Murúa col·loca l’1-3. “El Barça, una sombra evanvescente”, titula Mundo Deportivo. “Seguimos dependiendo de nosotros”, justifica Lattek. “El resultado es justo y nada hay que oponerle”, explica a la llotja el governador civil, que era Jorge Fernández Díaz. Hores després el Madrid queia a Las Palmas, i alleujava la situació blaugrana. La classificació va quedar així:

1. Barcelona 43; 2. R. Societat 40; 3. R. Madrid 39. (62-57-55 a 3 pts. per victòria)

La Lliga de Lattek: Una huelga salvaje, inoportuna, anticonstitucional y casi casi delictivaClick To Tweet

L’endemà de la derrota al derbi, l’Associació de Futbolistes Espanyols convoca vaga per a la jornada 32, l’11 d’abril. Val la pena llegir com s’explicava a la premsa, per exemple a MD: “Increíble pero cierto. La dialéctica del chantaje funciona en este país hasta entre los privilegiados. De la mano del inefable Quino y del senador socialista Cabrera Bazán, la AFE ha logrado que los inconscientes jugadores de nuestro futbol de élite vayan a una huelga salvaje, inoportuna, anticonstitucional y casi casi delictiva. Es la demagogia por la demagogia, la teoría de la justicia social entendida al revés, la mancha más grande de la historia del futbol español”.

MD i la vaga de 1982
MD i la vaga de 1982

Jornada 31. 3 d’abril, Osasuna 3 – Barcelona 2

Lattek concentra tots els jugadors a Vallvidrera abans del viatge a Pamplona, on és baixa Quini, que ja havia jugat tocat contra l’Espanyol. S’anuncia un Barça amb forces renovades, però la patacada és dolorosa perquè l’Osasuna venç amb un gol al minut 89, en uns temps en què un empat tampoc no era tan negatiu com ara. El partit s’ofereix per televisió i tots els barcelonistes poden veure caure el seu equip, que juga amb samarreta groga amb banda blaugrana i pantalons blancs. Els locals fan dos gols (Iriguibel al minut 9 i al minut 47). Empata el Barça amb gols de penal de Simonsen (59) i Carrasco (79), però al final torna a marcar l’Osasuna: gol de Lumbreras. “El Barça dio otro paso importante para no ganar el título”, indica La Vanguardia. “De esta forma no podemos ganar nada”, declara Lattek. Y Casaus (aquest cop ha tornat la normalitat i Núñez no ha viatjat) indica: “Li haurem d’aixecar la moral a Lattek”. La classificació va quedar així:

1. Barcelona 43; 2. R. Societat 42; 3. R. Madrid 40. (62-60-56 a 3 pts. per victòria)

El dilluns següent el Barça viatja a Londres, per jugar contra el Tottenham l’anada de semifinals de la Recopa. No hi va Migueli, que es nega a viatjar. Oficialment està lesionat. En una crònica de La Vanguardia llegim: “Exagerando, incluso podríamos decir que lo mejor que le podría pasar al Barcelona es que en la jornada del día 11 se llevase a efecto la anunciada huelga y tenga que jugar con los juveniles”. “El equipo está regalando la Liga miserablemente”.

Jornada 32. 11 d’abril, Barcelona 2 – Athletic 2

Nova ensopegada. Tot i el bon resultat al camp del Tottenham (1-1), a la Lliga tornen els dubtes. Però en una jornada vergonyosa que mai no s’hauria d’haver jugat. Finalment la vaga s’imposa a mitges i aquell dia hi ha equips que juguen amb els professionals, d’altres amb els amateurs i d’altres amb els juvenils. Increïble. Lattek ja no entèn res del futbol espanyol: “Això seria impossible a Alemanya”, declara. En el cas del Barça i la Reial Societat juguen els professionals, però per exemple el Madrid guanya a camp del Castelló (cuer i virtual equip de Segona) amb futbolistes del filial, del Castella, amb alguns noms que faran carrera: Ochotorena, Míchel, Salguero, Chendo… Al Camp Nou van marcar Carrasco i Simonsen (de penal) i el basc Goikoetxea va ser expulsat. El Barça ja ha perdut tot l’avantatge que tenia. Lattek no pot ni controlar-se: “Jo no sóc l’únic culpable, ho som tots” i per la banda de l’Athletic Clemente treu pit: “Tenim casta per guanyar aquí fins i tot jugant amb 7”. La classificació va quedar així:

1. Barcelona 44; 2. R. Societat 44; 3. R. Madrid 42. (63-63-59 a 3 pts. per victòria)

Jornada 33. 18 d’abril, R. Madrid 3 – Barcelona 1

La Lliga de Lattek: 'El nostre pecat més gran va ser treure pit abans d'hora'Click To Tweet

Adéu vitual a la Lliga. Tot i que la Reial només pot empatar a camp de l’Osasuna, un punt li val per situar-se per davant a la taula i ja només depèn d’ella per endur-se el títol. Però la setmana torna a ser d’infart. Dimarts, el Madrid es proclama campió de Copa (2-1 contra l’Sporting). Dimecres se sap que que la lesió de Schuster s’ha complicat. L’operació que es va fer al seu país (no se’n fiava dels metges del Barça) no ha anat bé i els serveis mèdics del club li diuen que ha de passar de nou pel quiròfan, si vol tornar a jugar a futbol. Però Schuster no vol. Diu que que no està “psicològicament preparat”. Per rematar-ho, dissabte es juga l’última jornada de la Lliga de bàsquet: amb Barça i Madrid empatats a punts (no hi havia cap mena de playoff) els blancs visitaven el Palau Blaugrana: van vèncer per 93-102. Per preparar el decisiu partit del Bernabeu, la directiva blaugrana ratifica Lattek i a més Núñez es reuneix amb els jugadors per motivar-los i els ofereix una prima especial: mig milió de pessetes per barba si guanyen al Bernabeu. Res. Als 6 minuts ja perdien: gol de García Cortés, un defensa, de falta. Quini va fer l’empat, però el Barça encara en va rebre dos més. Lattek declara: “En aquests últims 5 partits el Barça no ha tingut categoria”. Només una ensopegada de la Reial a l’última jornada podia obrir una espurna d’esperança. Però els guipuscoans jugaven a casa i contra l’Athletic… La classificació va quedar així:

1. R. Societat, 45; 2. Barcelona 44; 3. R. Madrid 44. (64-63-62 a 3 pts. per victòria)

Jornada 34. 25 d’abril, Barcelona 2 – Betis 2

Durant la setmana es juga la tornada de semifinals de la Recopa. Al Camp Nou el Barça venç el Tottenham (1-0) i passa a la final, que també guanyarà (es va jugar igualment al Camp Nou, per 2-1 contra l’Standard de Lieja). Aquella setmana també, Schuster accepta ser operat. El doctor González Adrio li refarà el genoll, tot i que mai més no va recuperar la velocitat que tenia abans de la garrotada de Goikoetxea. Finalment, el diumenge 25, a les 17.30, es juguen els partits de l’última jornada.

Final Lliga 1982
Final Lliga 1982

La Reial guanya i es proclama campiona però el Barça no pot ni vèncer el Betis. Tancarà la Lliga sense cap victòria en els últims 6 partits. Amb el Betis es va posar per davant 2-0 en només 13 minuts per acabar empatant… i gràcies. Lattek encara no s’ho creu: “Mai no havia viscut una cosa així. Aquí es canvia la mentalitat col·lectiva a passos de gegant. Hi ha massa alts i baixos i quan un juga malament, els altres l’imiten. I quan l’equip funciona, tots funcionen. Així no hi ha regularitat. I a més, el nostre pecat més gran va ser treure pit abans d’hora i això no s’hauria d’haver fet mai. Les alegries se celebren al final i a la gespa sempre s’ha d’anar a totes i amb mala llet”.

Classificació final: 1. R. Societat, 47; 2. Barcelona 45; 3. R. Madrid 44. (67-64-62 a 3 pts. per victòria)

30 anys més tard, Udo Lattek recordava aquella Lliga en una entrevista per als mitjans d’informació del Barça. “Teníem cinc punts d’avantatge i vam celebrar el títol quan encara no el teníem. La Lliga es va perdre per culpa de la directiva, que ens molestava a tothora“.

Udo Lattek va morir l’1 de febrer de 2015, als 80 anys. A Alemanya va guanyar 8 Lligues i 3 Copes. També va aconseguir la Copa d’Europa (amb el Bayern), la UEFA (amb el Borussia) i la Recopa (amb el Barça). Al club blaugrana va ser destituït a mitja temporada 1982-83.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (4 votes, average: 4,75 out of 5)
Loading...

 

9 Comments

  1. A aquesta lliga vaig veure un dels millors gols que mai ha fet el Barça. No està a youtube ni el van posar quan el programa aquell d’Aquest any 100. És un de Schuster a l’Espanyol-Barça de la 1ª volta, que van quedar 0-4. Agafa la pilota al mig del camp i regateja diversos rivals fins marcar. Al.lucinant.
    Seria possible recuperar-lo? El tenia en vhs però l’he perdut.

  2. Va ser molt dolorós. Llavors molts teníem només una Lliga i va ser incomprensible.
    Revordo el Moran que va jugar molt bé aquell any, què se n’ haurà fet? Esperem que enguany no es repeteixi

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*