1966: el Madrid perd la Lliga al Camp Nou

Rifé, Pujol i Muller
Rifé (esquerra), Pujol (10) i Muller, tres dels protagonistes de la temporada 65-66

Ens havíem quedat pendents del desenllaç de la Lliga 1965-66. Aquí el capítol anterior I val la pena saber-ne els detalls perquè va ser espectacular. Recordem: a dues jornades del final, el Madrid és líder amb 41 punts i l’Atlético en té 40. Per la zona baixa, l’Espanyol en suma 24 però la promoció es situa als 23 punts. Dues jornades només.

Pel que fa al descens, els blanc-i-blaus no van sumar ni un dels últims 4 punts però tot i així es van salvar. Gairebé de miracle. Van acabar classificats en el lloc dotzè, just per davant del primer que promocionava, el Màlaga. I van acabar empatats a punts amb l’equip andalús, salvats pel goal-average. A l’última jornada, mentre l’Espanyol perdia a casa, el Màlaga i el Betis es jugaven el descens. Un gol al minut 89 va portar la tranquil·litat definitiva als espanyolistes. S’havien salvat pels pèls.

En canvi, el Barça va ser determinant en el desenllaç del títol, que va acabar a les vitrines de l’Atlético. A la jornada 29, només quatre dies més tard de la victòria de Fires a Sarrià, el Barça va rebre el líder Reial Madrid al Camp Nou. I la victòria barcelonista va oferir en safata aquella Lliga als matalassers. Anem a pams.

En aquell Comtal hi havia Marti Filosia, Rexach, Feliu, Àngel Mur jr. i fins i tot GensanaClick To Tweet

Diumenge 27 de març, penúltima jornada i festa grossa amb programa doble al Camp Nou. A les 17.30, Comtal-Deportivo, corresponen a Segona Divisió. I a les 19.30, Barça-Madrid. Quatre hores ben bones d’espectacle futbolístic. Això sí, amb un avís: en cas de pluja, per no fer malbé la gespa, el partir del Comtal passava a disputar-se després i no abans del Barça-Madrid.

En el preliminar hi va haver empat a dos. A les files del Comtal hi trobem noms que després faran carrera o que acabaven la seva. Hi jugava Gensana, prop dels 30 anys però disminuït per les lesions. Hi era també Àngel Mur jr., que seria més tard massatgista del primer equip. I encara hi trobem Enric Feliu (germà de la Núria), un futbolista prematurament mort als 34 anys, i Martí Filosia. I encara hi faltava Rexach, baixa aquell dia. Al Depor destaquen els noms del porter Joanet i de l’extrem Ricard Escolà, fill del mític golejador blaugrana dels anys 30 i 40.

El video resum del Barça-Madrid (minut 3.35)

I després va venir la traca: la victòria del Barça per dos gols a un que, combinada amb la dels matalassers sobre el Las Palmas, deixava l’Atlético amb un punt més que el Madrid a només una jornada del final. La crònica de J. Garcia Castell a la Hoja del Lunes ens parla d’un partit sensacional: “Qué maravilloso espectáculo! Pocas veces un partido de fútbol habrá ofrecido la belleza de este Barcelona-Madrid“. Aquell Madrid tenia un onze dels que es recitaven d’una tirada: Betancort, Calpe, De Felipe, Sanchís; Pirri, Zoco; Veloso, Amancio, Grosso, Velázquez i Gento. Setmanes més tard es proclamarà campió d’Europa. I no va ser fàcil batre’l i pràcticament arrabasar-li la Lliga. Al minut 39, una errada greu de Benítez va deixar la pilota als peus de Gento que va fer el 0-1. El Barça estava tocat i al minut 41 Grosso va tenir el segon a l’abast. La sentència. El títol. Però ho va impedir Pesudo en una sortida desesperada.

Ara fa 50 anys, el Madrid va perdre la Lliga al Camp Nou a la penúltima jornadaClick To Tweet

A la segona part, Rifé, recollint una centrada de Fusté, va fer, de cap, l’empat (minut 58). El Madrid en tenia prou, perquè en cas d’empat a punts amb el seu rival madrileny, els blancs eren campions. Però va arribar el 2-1 blaugrana. I molt poc després de l’empat: “En plena euforia azulgrana, jaleada por la masa, el tanto de la victoria, a los 17 minutos (m. 62): una falta lanzada por Benítez, un par de rebotes y decisivo remate de Zaballa -en posición de ariete, sin lateral alguno cerca de él- que batió inapelablemente a Betancort”.

Portada del Lean de 1965
A la primera volta, 1-3 al Bernabeu

L’entrenador madridista, Miguel Muñoz, no s’ho va prendre gaire bé: “No considero justo el resultado. Nos han marcado dos goles de fortuna”. A la primera volta el Barça ja s’havia imposat al Bernabeu per 1-3.

Una setmana més tard, en l’última jornada, es va consumar el títol de l’At. Madrid. Va vèncer el seu partit (a Sarrià, 0-2) i no va servir de res la golejada blanca (5-1) al Mallorca. L’Atlètico estava dirigit pel català Domènec Balmanya i tenia un equipàs. En el triomf al camp de l’Espanyol van jugar: Madinabeytia, Colo, Griffa, Rivilla; Luis, Glaría; Ufarte, Jones, Mendoza, Adelardo i Collar. Déu n’hi do. La Lliga 1965-66 la va perdre el Madrid al Camp Nou.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (1 votes, average: 5,00 out of 5)
Loading...

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*