Moscardó i el marquès de la Mesa de Asta

Moscardó i el marquès de la Mesa de Asta
Moscardó i el marquès de la Mesa de Asta

Ara fa poc més d’un any amb el company Jordi Finestres vam publicar un llibre d’investigació històrica sobre el Barça: El Barça segrestat. Ens vam proposar esbrinar qui van ser els personatges que es van fer forts a la directiva blaugrana a la postguerra. Els nous amos del club. Un dels passatges més foscos de la història del Barça. Durant molts anys ningú no va tenir interès a parlar-ne, era una època negra que calia amagar. El silenci havia estat tant gran que en totes les històries que s’havien publicat tothom solia passar-hi de puntetes. Dels dos presidents de la primera postguerra, el marquès de la Mesa de Asta i el coronel Vendrell, amb prou feines en sabíem el nom. Ni d’on eren realment, d’on venien, com van arribar a la presidència…

Moscardó i el marquès de la Mesa de Asta
Moscardó i el marquès de la Mesa de Asta al front del Segre (1938)

En el cas del primer president oficial, Enrique Piñeyro, marquès de la Mesa de Asta, vam establir-ne amb claredat el contacte que l’havia dut fins a la presidència: la seva amistat, consolidada a la guerra civil, amb el general José Moscardó, que va ser l’encarregat per Franco per posar en marxa l’esport espanyol. I de fer-ho, naturalment, dins dels estrets i dictatorials marges que marcava l’època. Vam poder establir amb solidesa la relació personal entre Moscardó i el marquès i a poc a poc, com sol passar en aquests casos, les peces van encaixar.

El Barça segrestat
El Barça segrestat

Si voleu saber-ne tots els detalls, d’aquest marquès que va esdevenir un culer de tot cor, o si voleu també saber quins personatges el van envoltar -com el fosc i malèfic Brabo Montero (un personatge que bé faria el Barça de repudiar-lo com a membre de la seva junta directiva)– us recomano evidentment la lectura de El Barça segrestat. Però fet aquest llarg preàmbul, el que volia compartir és la troballa d’una fotografia sensacional. Una imatge del marquès de la Mesa de Asta i el general Moscardó que situa els dos personatges junts, a finals de 1938, durant la guerra. Una fotografia a més, presa en plena campanya d’ocupació de Catalunya, prop del front del Segre concretament. És una fotografia que em va emocionar especialment trobar, perquè referma, encara més, la investigació del llibre i la relació de temps de guerra entre els dos personatges. És la confirmació absoluta de l’estreta relació entre els dos homes. A la imatge, Moscardó és el segon per l’esquerra, amb ulleres fosques, i Piñeyro és el petit i rabassut, al costat de Moscardó i que duu una cigarreta a la mà esquerra.

A més, també puc aportar ara un text, escrit pel propi Enrique Piñeyro, on recorda com va conèixer el general Moscardó. I val la pena també que surti a la llum: “Conocí al general Moscardó cuando estuve en el Estado Mayor de la entonces División independiente de Soria y Somosierra. Seguí a sus órdenes, por su propio designio, cuando fue nombrado general jefe del V Cuerpo de Ejército, que más tarde había de llamarse Cuerpo de Ejército de Aragón. Mientras el frente se mantuvo en los aledaños de Zaragoza, yo estuve cerca del general a quien cuanto más conocía, más respeto y cariño profesaba. Admiración que hacía del cumplimiento de mi deber una auténtica y verdadera satisfacción. Con él terminé la guerra en Cataluña”.

D’aquesta coneixença i relació directa va venir, mesos més tard, l’encàrrec a Piñeyro per dirigir el Barça, del que no era ni soci. Tot plegat serveix per arrodonir una investigació històrica d’uns anys que van ser molt negres per al Barça. I per a Catalunya.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (2 votes, average: 5,00 out of 5)
Loading...

6 Comments

  1. Jo puc confimar que aquest és un llibre excepcional, de lectura ineludible. Aquesta part de la història del FC Barcelona, tan poc coneguda, és també un reflex precís de la història del nostre país que llavors patia els efectes de la duríssima postguerra.

  2. Gran llibre!! El començament és de lectura una mica difícil per la quantitat de noms que has d’anar assimilant, però un cop pases aquesta fase, canvia i es torna d’una facilitat de lectura impresionant

  3. Resultó ser un hombre honrado que defendió al Barça en la medida de lo que pudo en unos años muy duros. Después de su dimisión tras todo lo que rodeó a aquél 11-1 en Madrid, continuó unido al club.

    El marqués es uno de los nuestros.

    No he leído el libro. Espero hacerlo en breve.

1 Trackback / Pingback

  1. El Barça i la independència - BARÇA: passió per la Història Blaugrana

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*