El primer partit del Barça per ràdio i en Puyal

Reial Unió-Barça per la ràdio
L'anunci de la retransmissió a la premsa

Ara que en Joaquim Maria Puyal celebra els 40 anys de retransmissions en català, val la pena recuperar aquest text, sobre el primer partit del Barça a la ràdio, un Reial Unió d’Irun-Barça de l’any 1928.

Portada Hoja del Lunes 1976
Hoja del Lunes destacava l’escàndol de Salamanca

També em sembla oportú situar aquella primera retransmissió d’en Puyal, el 5 de setembre de 1976. Era la primera jornada de Lliga, un Barça-Las Palmas que va acabar 4-0. A la banqueta del Camp Nou reapareixia Rinus Michels, després del periode anterior de 1971 a 1975. Amb aquell 4-0 (gols d’Heredia, Cruyff 2 i Clares) el Barça es va situar líder de la Lliga. Aquell mateix diumenge el Madrid va guanyar al camp del Salamanca (0-1)… amb escàndol arbitral (Urrestarazu), per no perdre el costum. Fins i tot va ser destacat (vegeu imatge) a la portada de la Hoja del Lunes…

El diumenge 8 d’abril de 1928, per les ones de Ràdio Barcelona, es va emetre per primera vegada un partit del Barça en directe. La celebració del Dia Mundial de la ràdio és un bon moment per conèixer aquesta història que ens porta ben lluny en el temps.

Reial Unió-Barça per la ràdio
L’anunci de la retransmissió a la premsa

El primer partit del Barça retransmès per la ràdio va ser un xoc de Copa que es va jugar a Irun entre el Reial Unió i l’equip blaugrana. Un partit d’alta emoció perquè en aquells moments eren dos dels millors equips que podien enfrontar-se. Els bascos havien guanyat la Copa del 1924 i 1927 i el Barça ho havia fet al 1925 i 1926, com també ho acabaria aconseguint en aquesta edició de 1928. Era doncs, el millor partit possible i a més va resultar un xoc apassionant, amb gols i alternatives que va acabar amb la victòria blaugrana per 2-3.

La programació del dia de Ràdio Barcelona
La programació del dia de Ràdio Barcelona

Què oferia en aquells moments una emissora pionera com Ràdio Barcelona? La programació d’aquell diumenge de Pasqua va començar a les 11 del matí amb les campanades des de la Catedral de Barcelona i després d’informar del temps es passava a la retransmissió d’un concert de la Banda Municipal des de la plaça del Rei. La connexió amb l’estadi Gal d’Irun es va realitzar a les tres de la tarda, i, si hem de creure el que estava previst, va durar tres hores, fins les sis. El locutor d’aquella retransmissió històrica va ser Joaquim Ventalló (Terrassa 1899 – Barcelona 1996). Ventalló era un periodista que abans de la guerra va treballar a La Publicitat, La Rambla i L’Esport Català. El 1931 va entrar a Esquerra Republicana i va ser escollit regidor per l’ajuntament de Barcelona. Va haver de fugir de Catalunya durant la guerra, perseguit per la FAI, i no va tornar fins al 1943. Depurat pel franquisme, no torna a treballar de periodista fins al 1967. Ventalló cal ser recordat també per tractar-se del primer traductor al català de les aventures de Tintín, una tasca d’un enorme valor en uns moments de recuperació de la nostra llengua entre la joventut. D’ell són les extraordinàries adaptacions dels famosos renecs del capità Haddock, per exemple.

Molts anys més tard, Ventalló recordava aquella peculiar experiència i això ens permet intuir qui van ser els impulsors de la iniciativa: “Jo era el secretari de la Federació Catalana de Futbol i com a delegat del Terrassa FC vaig acompanyar el Barça a Irun. A l’hora de dinar em trobava a l’hotel Biarritz de Sant Sebastià i Tomàs Rosés, banquer i president del FC Barcelona, em va dir: ‘Avui es radiarà el partit i he pensat que sigueu vos qui el radiï’. Jo era també redactor del setmanari La Rambla, fundat per Josep Sunyol, i també d’una altra publicació, L’Esport Català. Em vaig excusar dient-li a Rosés que altres ho farien millor, però em va dir que pagaven 25 duros, que en aquell moment era una quantitat important. I vaig acceptar”. Pel Barça van jugar Platko, Walter, Mas, Guzmán, Castillo, Carulla, Piera, Arnau, Samitier, Alcántara i Sagi. A les files unionistes i havia figures indiscutibles com Gamborena, Regueiro i el porter, Emery. “Va ser un partit molt emocionant”, recordava Ventalló, “perquè primer va marcar l’Irun, després el Barça, altre cop l’Irun, altre cop el Barça i poc abans del final els blaugrana van fer el 2-3 definitiu”.

Dia Mundial de la ràdio: la primera retransmissió del Barça va ser el 1928Click To Tweet

Com veurem, la memòria va trair en part Ventalló. Primer per l’ordre dels gols. En realitat les coses van anar així. Al minut 8 marca Samitier, de cap. Després d’un penal fallat pels locals i d’un gol anul·lat a Arnau, arriba el 0-2 (39), fet altre cop per Samitier. A la segona part reacciona el Reial Unió i al minut 56 marca l’1-2 d’una manera ben curiosa. Crec que només llegint com ho explicava Mundo Deportivo es pot entendre aquesta jugada inconcebible, fruit d’un futbol que ja no existeix: “El saque de esquina es largo y lo recoge Sagarzazu que remata de cabeza, pero Plattko bloca el balón. Pero la codicia de los delanteros irundarras acosa al meta catalán que no puede despejar y gira sobre sus talones hacia el goal y en esto suena el silbo del árbitro que señala hacia el centro del terreno, pues al parecer Plattko en su movimiento giratorio, según el criterio del árbitro, ha traspasado la línea con el balón”. Increïble, oi? Bé, el fet és que al minut 60 va arribar el 2-2 (Sagarzazu) i al minut 77 el 2-3 definitiu, marcat per Sastre.

Però hi ha una altra equivocació en els records de Ventalló, perquè el president del Barça no era Rosés, sinó Arcadi Balaguer, present a Irun i per cert molt molest amb l’arbitratge. Qui també era a l’estadi Gal i és sens dubte un personatge clau de la història és Josep Sunyol. És molt probable que entre ell i Rosés es fessin càrrec de les despeses d’aquesta primera retransmissió radiofònica de la història del Barça.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (2 votes, average: 5,00 out of 5)
Loading...

1 Comment

  1. Jo tinc molta amistat amb els Ventalló de Terrassa, nebots del Joaquim, que van ser grans jugadors d’hoquei. Un dia vaig conèixer la filla del Joaquim, que em va semblar una persona agradabilíssima i de molta cultura.
    El més curiós del cas és que el seu germà Lluís era un franquista convençut, de pedra picada. Tot i això, tots dos germans van mantenir sempre una gran relació i van intentar ajudar-se amb el que van poder. El Joaquim al Lluís durant la guerra i a l’inrevés en el franquisme.

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*