¡Qué gol, señores!

Publicitat de Cruyff al 1973
Cruyff anuncia calçotets el 1973

El dissabte 22 de desembre de 1973 es va disputar al Camp Nou, ple a vessar, un dels Barça-Atlètic de Madrid que ha passat a la història. És el dia del gol de Johan Cruyff a Miguel Reina, celebrat a la crònica de La Hoja del Lunes amb aquest titular: “¡Qué gol, señores!”.

La crònica del Barça-At. Madrid de 1973 (2-1)
La crònica del Barça-At. Madrid de 1973 (2-1)

Perquè tot va quedar eclipsat per la jugada del minut 43 que s’explicava així: “Fue un remate no sólo acrobático, sino increíble; algo que muchos jugadores no podrían realizar, probablemente, ni con la mano. De tal forma recogió el pase largo y ya pasado de Rexach desde la derecha, que parecía iba a irse por la línea de fondo, para, en salto espectacular, y de espuela, peinar el balón para darle un efecto incomprensible y enviarlo al fondo de las mallas. Una jugada para filmarla y pasarla una y mil veces en cámara lenta… y seguir sin comprenderla”. A la mateixa pàgina s’avança que es tracta de “un gol que pasará a la historia y será recordado largo tiempo”. Tota una premonició.

Dos dies abans s’havia produït l’atemptat a Carrero Blanco

Barça i Atlètic van jugar aquell dia amb braçalets negres perquè només dos dies abans s’havia produït l’atemptat que va costar la vida de l’almirall Carrero Blanco, president del govern de Franco. Tota Espanya estava de dol i les pàgines laudatòries desbordaven els diaris. En aquest tens ambient, el Barça, líder, rebia l’Atlètic, un equip dur, amb l’argentí Juan Carlos Lorenzo a la banqueta, exseleccionador argentí, extècnic del Lazio i el Roma i que també havia passat, al seu país, pel River i el San Lorenzo de Almagro. L’Atlètic era un prova de foc per al Barça de Cruyff i Michels, un equipàs amb gent de prestigi reconegut com Heredia, Becerra, Gárate, Luis, Adelardo… i personatges d’una duresa extrema, com Ovejero o Capón. En aquest video del gol de Cruyff veureu també una terrorífica entrada que l’holandès salva amb elegància. Però déu n’hi do quina violència!

 

El porter de l’Atlètic que queda retratat amb la boca oberta quan Cruyff marca era Miguel Reina, exjugador del Barcelona. Reina va jugar al Barça de 1966 a 1973 i just aquella temporada havia canviat de colors i passat a l’Atlético. No era el primer cop que Cruyff li feia un gol inesperat, perquè pocs mesos abans, el 2 de maig de 1973, en un amistós de seleccions entre Espanya i Holanda, l’holandès va pressionar Reina i el porter, nerviós, va enviar la pilota a dins de la seva porteria. Però el golàs de Cruyff d’aquell 22 de desembre ho supera tot. Era l’1 a 0, poc abans del descans, i trencava la resistència aferrissada d’un rival molt ben plantat sobre el camp. Després Rexach va fer el 2-0 i finalment Gárate el 2-1. Amb aquesta victòria el Barça consolidava el lideratge de la Lliga, que acabaria guanyant a cinc jornades del final, un rècord que mai no ha aconseguit igualar.

Cal entendre també que Cruyff era un fenòmen popular en aquells moments i que el seu nom anava de boca en boca a Barcelona i en el Barça, on tot just havia debutat dos mesos abans. Com cantaria La Trinca, “arribaran a inventar-se desodorant per l’aixella que porti els colors del Barça”. La cançó de La Trinca.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (1 votes, average: 5,00 out of 5)
Loading...

2 Comments

  1. Si no recordo malament, quan Carrero va ser assasinat es va suspendre la jornada de lliga, i es va jugar en dimecres. Potser tu em podríes confirmar aquest extrem…

    • No, no va ser així. Es va jugar amb normalitat. De fet, la mort és el dijous 20/XII/1973 i el dissabte 22 es juga al Camp Nou el Barça-Atlético del famós gol de Cruyff a Reina…

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*