Luis Suárez i la Pilota d’Or

La Vanguardia 14/XII/1999
LVG del 14 de desembre de 1999

D’aquí pocs dies coneixerem el nou guanyador de la Pilota d’Or, un trofeu que ha anat perdent prestigi en els últims anys i que ja no té, al meu parer, el valor dels temps que el controlava en exclusiva la revista France Football. Ara es pot produir qualsevol resultat i té més a veure amb interessos econòmics i publicitaris que amb el futbol. Coses que passen quan la FIFA s’hi fica pel mig. Però en qualsevol cas, val la pena recordar que el primer Pilota d’Or del Barça va ser Luis Suárez, l’any 1960, i que encara avui dia és l’únic futbolista nascut a Espanya que ha aconseguit el trofeu.

La Vanguardia 14/XII/1999
LVG del 14 de desembre de 1999

Aquí us deixo un reportatge que ja té força temps, és del 1999, però que manté tota la validesa. El protagonista parla de la seva victòria i s’hi explica també com va aconseguir el Barça el seu fitxatge.

Llegir l’article original

L'autoritat d'un duc, la precisió d'un geòmetra, va dir France-Football de SuárezClick To Tweet

Suárez sempre ha considerat que aquell no va ser el seu millor any i destaca més la seva aportació del 1964, quan va guanyar, per exemple, la Copa d’Europa amb l’Inter de Milà i el Campionat d’Europa de seleccions amb Espanya. Però en les votacions del 64, misteris, el va superar l’escocès Denis Law, del Manchester United. També l’any 1961 va acabar en segon lloc, per darrere d’Omar Sivori, del Juventus. I encara el 1965 va ser tercer, superat pel portuguès Eusebio i l’italià Facchetti.

En 1964 lo había ganado todo: la liga, la Copa de Europa, la Intercontinental y la Eurocopa con España. Pero…

Di Stéfano va definir Suárez com l’arquitecte i el gallec sempre ha considerat l’argentí el millor futbolista dels seus temps. Sobre la seva Pilota d’Or, explicava: “Crec que els partits d’aquell any a la Copa d’Europa van ser determinants i molt especialment els de quarts de final contra el Wolverhampton, que era un equip temible i molt respectat llavors. Al Camp Nou vam vèncer per 4-0 i això que vam jugar amb 10 molta estona per una lesió… Encara no es podien fer canvis!”.

Suárez fabrica els dos primers gols

El partit va anar així: al minut 8 Suárez es desfà de dos jugadors anglesos i en mil·lèsimes de segon, just després del segon regat, llança una centrada perfecte que Villaverde desvia de cap a la xarxa. Al minut 15 Suárez repeteix l’acció: doble regat consecutiu, centrada immediata mil·limètrica i aquesta vegada és Kubala qui engalta un xut a mitja altura. 2-0 en un quart d’hora. Suárez imparable.

Cap al minut 30 es va lesionar Flotats, que es va situar com a extrem dret decoratiu. A la segona part hi va haver dos gols més: Evaristo (65), després d’una combinació entre Villaverde i Eulogio Martínez, i finalment Villaverde va fer el quart (82). Pel Barça, que dirigia Helenio Herrera, van jugar: Ramallets, Flotats, Gràcia, Segarra; Vergés, Gensana; Eulogio Martínez, Kubala, Evaristo, Suárez i Villaverde.

France-Football, la revista que concedia la Pilota d’Or, va definir Suárez així:

L’autoritat d’un duc, la precisió d’un geòmetra

Al partit de tornada, el 2 de març de 1960, aquell fabulós Barça va impressionar el públic anglès amb un 2-5 que encara es recorda. Quatre gols de Kocsis i un de Villaverde però sobre tot les passades perfectes de Suárez, tot elegància, i les accions inversemblants d’Eulogio Martínez. No us perdeu aquest video i molt especialment l’acció del paraguaià (amb el dorsal 9) quan entra per l’extrem dret, a pilota aturada, desencaixant el defensa.

 

La votació per la Pilota d’Or del 1960 va anar així:

JugadorEquipVots
1. Luis SuárezBarcelona54
2. F. PuskasR. Madrid37
3. Uwe SeelerHamburg33
4. Di StéfanoR. Madrid32
5. Lev IaxinDin. Moscou28
6. R. KopaSt. Reims14
7. John CharlesJuventus11
7. Bobby CharltonManchester Utd.11
9. O. SivoriJuventus9
9. H. SzymaniakKarlsruhe9

Als que el van veure jugar us confirmaran que Luisito Suárez era un fora de sèrie. Un futbolista que el Barça mai no hauria d’haver traspassat i que possiblement deixaria a la banqueta algun dels fantàstics cracks del Barça actual. Però la insistència d’Herrera per endur-se’l a Itàlia, la necessitat de calers que tenia el club (per pagar la construcció del Camp Nou) i la divisió de l’afició entre kubalistes i suaristes va obrir les portes a una venda que, sens dubte, va canviar la història del club blaugrana. Un desastre esportiu, potser el més gran de la història del Barça.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*