El FC Barcelona i els argentins

Florencio Caffaratti, 1939

Per als interessats en les relacions entre el FC Barcelona i els futbolistes argentins, una recomanació concreta: el deliciós llibre Barçargentinos. Historia de los futbolistas argentinos del FC Barcelona que l’any 2013 va publicar Roberto Martínez, periodista i fill d’un futbolista molt recordat que va jugar amb l’Espanyol i el Reial Madrid.

Barçargentinos, de Roberto Martínez / fcbarcelona.es
Barçargentinos, de Roberto Martínez / fcbarcelona.es

Barçargentinos és la història, detallada, documentada, dels futbolistes argentins que han passat pel Barça. Fins i tot d’aquells que van estar a punt de jugar-hi però per un motiu o un altre finalment no ho van fer. Aquí trobareu noms coneguts per tothom (Maradona, Messi) però també coneixereu qui van ser Florencio, Marco Aurelio i Nicolau. O recuperareu les històries de Cos i Heredia i aquella època dels oriünds. Zuviría, Pizzi, Saviola, Bonano… La llista és més llarga del que ens podríem pensar i justifica el que diu en Roberto Martínez al pròleg:
“Los rioplatenses siempre hemos sentido Barcelona como algo nuestro. Quizá sea el mar, quizá la calidez de sus habitantes, gentes de puerto que disfrutan con el trato con el forastero. O puede ser que sean sus amplias calles, sus inviernos tibios o sus barrios con árboles grandes y frondosos, tan familiares que dan ganas de sentarse, con el termo bajo el brazo, a tomarse un mate y ver pasar los vecinos”.
La llista dels argentins del Barça que el llibre detalla és aquesta:

Emili Sagi 1916-1919 / 1922-1936
Pedro Pascual 1939-1940
Florencio Caffaratti 1947-1949
Marco Aurelio 1948-1951
Mateo Nicolau 1948-1952
Uberto Giménez 1949-1950
Carlos D. Medrano 1959-1961
Bernardo P. Cos 1972-1975
Juan Carlos Heredia 1974-1980
Rafael Dalmacio Zuviría 1977-1982
Diego A. Maradona 1982-1984
Jorge L. Gabrich 1983-1984
Juan Antonio Pizzi 1996-1998
Mauricio Pellegrino 1998-1999
Javier Saviola 2001-2004 / 2006-2007
Roberto Tito Bonano 2001-2003
Juan Román Riquelme 2002-2003
Juan Pablo Sorín 2003
Lionel Messi 2004-
Maxi López 2004-2006
Gabriel A. Milito 2007-2011
Javier Mascherano 2010-

En aquesta llista hi falten noms, lògicament. I especialment el del primer argentí de la història blaugrana, Mariano Pedro de Roma Bori Viaud, nascut a Buenos Aires l’any 1893 i futbolista del Barça 1909-10 i 1912-14. El descobriment d’aquest primer argentí es deu a la magna obra “Gran diccionari de jugadors del Barça”, realitzada en col·laboració per 13 historiadors coordinats per Antoni Closa. Bori, de pare català i mare francesa, va estudiar medecina a Barcelona i va vestir els colors blau i grana.

Al Barçargentinos també hi trobareu els entrenadors (Helenio Herrera, Roque Olsen, César Menotti) i aquells fitxatges frustrats com és el cas de Di Stéfano. (Més informació aquí)
En qualsevol de les històries que recull Roberto Martínez jr. i trobareu algun detall interessant, emotiu i sovint desconegut. Un exemple. En el capítol dedicat a Florencio parla amb el seu fill, que localitza a Mèxic.

Florencio Caffaratti, 1939
Florencio Caffaratti, 1939

Descobrim que va ser l’exblaugrana Ventolrà qui va recomanar al Barça que fitxés Florencio, quan calia trobar un relleu de l’extraordinari Escolà. I que va patir una greu lesió en la segona temporada al club, la 1947-48. Explica el fill de Florencio: “Lo lesionó de gravedad un jugador del Espanyol de apellido Casas en un derbi. Todo el mundo concluyó que Casas le había tirado a matar pero, en un gesto muy bonito, papá le perdonó. También en el hospital, a donde esta persona fue a soltar culpas y liberar fardos, como decimos aquí en México. Papá, que siempre perdonó a este jugador, le dijo: ‘Son cosas del fútbol. Usted siga adelante’. Nunca papá largó pestes al periodismo. Siempre disculpó a Casas”.
Però el llibre també ens recupera un retall de premsa de l’època, del Mundo Deportivo, on s’explica que Casas havia anunciat que lesionaria Florencio…

Mundo Deportivo, 29.03.1948
Mundo Deportivo, 29.03.1948

També descobrim que Florencio es va treure anys per poder fitxar pel Barça. “Lo que nadie sabe es que papá nació en 1915, no en 1919 como aparece en todos los materiales de consulta. Papá tenía 32 años cuando llegó al Barcelona. Le dijeron: ‘Caffa, si dices que tienes 32 años se puede caer el negocio, así que quítate años que si no no podrás firmar’. En aquel entonces si un futbolista decía que tenía 32 años le consideraban viejísimo. Él tenía 32. Pero déjenme decirles que no le creían los 28 que dijo tener. Ya sabemos que en el mundo del fútbol muchas veces los jugadores se sacan años…”
Deu ser cosa d’argentins sobre tot, perquè Helenio Herrera també ho va fer en el seu moment…

En qualsevol cas aquell Barça de Florencio es va proclamar campió de Lliga i del jugador argentí va quedar la consideració que era massa noble per a la duresa terrorífica del futbol espanyol. Amb motiu del títol de Lliga la revista humorística El Once va dedicar un petit resum a cada jugador i sobre Florencio va dir:

Con un lirio en cada mano / y puestas las zapatillas / va gambeteando ufano / sin pensar en zancadillas. / Y cuando más confiado / gozaba del mes de abril / le dejaron una pierna / que parecía un pernil.

En fi, un llibre molt recomanable ara que argentins del River i catalans del Barça es disposen a determinar qui aconsegueix el títol de campió del món.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (1 votes, average: 5,00 out of 5)
Loading...

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*