El calendari del Barça 1947-48

Portada

 

El calendari de Lliga del FC Barcelona 1947-48 és un bon exemple d’una interessant iniciativa del Barça dels anys quaranta, quan regalava calendaris als seus socis. Avui són autèntiques joies de bibliòfil. Aquí teniu algunes pàgines del calendari que correspon a la temporada 1947-48 que, per cert, va acabar amb el Barça campió de Lliga. En 26 jornades l’equip que dirigia Enrique Fernández va sumar 15 victòries, 7 empats i només 4 derrotes. Començava a prendre forma el bloc imbatible que quedaria arrodonit amb l’arribada uns anys després de Kubala.

L’escut franquista del Barça a la portada

El calendari que us oferim, confeccionat amb totes les limitacions econòmiques de l’època i per tant una qualitat gràfica força pobra, constava de 36 pàgines més unes portades en cartolina que es podien desplegar per la part interior. Farcit de publicitat per tots els racons, s’oferia gratuïtament als socis i seguidors del club. A la portada podem veure l’escut blaugrana mutilat i modificat pel franquisme, amb dues barres (i no les quatre originals) i amb la inscripció castellanitzada “C. de F. B.” (Club de Fútbol Barcelona) en lloc del nom que li van donar els fundadors.

Una plantilla de 32 jugadors, la meitat davanters!

A les pàgines centrals hi havia un gràfic per poder anotar-hi partit a partit tots els resultats del campionat. En les pàgines dedicades al calendari podem veure que el Barça va debutar el 21 de setembre a Les Corts contra l’Oviedo i que va tancar la Lliga el 4 d’abril, també a casa, contra l’Athletic Club de Bilbao. La plantilla del primer equip tenia 4 porters, 5 defenses, 7 migcampistes i… 16 davanters!

També podem trobar un article del secretari blaugrana, Rossend Calvet, i una bona referència estadística a la temporada anterior on se’ns explica, atenció, que en tota la Lliga 1946-47 només hi va haver onze expulsats. I pel que fa al Barça, només un: el ceutí Bravo. I una dada curiosa més que ens ofereix el calendari: la capacitat dels camps de joc de Primera Divisió. El més gran és el de Les Corts, que podia acollir en aquells moments fins a 40.000 espectadors i tenia una extensió de 102×64 metres.

Aquí teniu totes les xifres dels camps de la Lliga: (respectant les denominacions de l’època)

Atlético de MadridMetropolitano 106x6632.000
Atlético de BilbaoSan Mamés 102x6720.000
Club de Fútbol BarcelonaLas Corts 102x6440.000
Real Club CeltaBalaídos 102x6812.000
Valencia Club de FútbolMestalla 103x6625.000
RCD EspañolCasa Rabia 103,5x6515.000
Real Madrid Club de FútbolChamartín 105x7022.500
Real GijónEl Molinón 105x6512.000
Real Oviedo Club de FútbolBuenavista 105x7015.000
Sevilla Club de FútbolNervión 106x7022.000
Centro de Deportes SabadellLa Cruz Alta 99x6012.500
Real Sociedad de San SebastiánAtocha 105x66,510.000
Club Gimnástico de TarragonaAvenida Cataluña 101,5x62,58.000
Club Deportivo AlcoyanoEl Collao 102x668.000

Cal afegir que San Mamés estava pendent d’una ampliació fins a 38.000 i que el Madrid estava a punt d’inaugurar el Nuevo Chamartín, que s’anunciava que triplicaria la seva cabuda d’espectadors.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (1 votes, average: 5,00 out of 5)
Loading...

1 Comment

  1. És curiós que l’Atlètic de Madrid tingués un camp amb 10.000 espectadors més de capacitat que Chamartín. El Madrid encara era un equip de segona fila; encara no havia aparegut Raimundo Saporta i l’havia posat a l’aparador del règim franquista.

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*