El Barça de 1966

Una alineació típica de principis de 1966
1965-66: Pesudo, Benítez, Olivella, Eladio, Vergés, Torres (drets); Rifé, Muller, Zaldúa, Fusté i Zaballa (Mur sr.)

A finals de 1965 i principis de 1966 el Barça consolida una alineació que es repetirà sovint.

Una alineació típica de principis de 1966
Pesudo, Benítez, Olivella, Eladio, Vergés, Torres (drets); Rifé, Muller, Zaldúa, Fusté i Zaballa (Mur sr.)

L’entrenador és l’argentí i exjugador madridista Roque Olsen, un personatge gris que no deixarà empremta al club. Durant uns quants partits apostarà per situar a la defensa Benítez, Olivella, Torres i Eladio, amb Pesudo sota els pals. Al mig del camp hi haurà Vergés, Muller i Fusté mentre que la davantera la ocuparan Rifé, Zaldúa i Zaballa. Aquest onze, per exemple, s’imposarà el 19 de desembre de 1965 al Madrid al Bernabeu (1-3) amb dos gols de Fusté i un de Zaballa.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (3 votes, average: 5,00 out of 5)
Loading...

3 Comments

  1. Que amb aquest equip el Barcelona guanyés al Bernabeu per 1 a 3 em sembla, ara mateix, inversemblant. Jo recordo ser molt petit i, des de la tribuna, demanar la dimissió de Roque Olsen davant la mirada comprensiva del meu avi i el seu “puru” Álvaro, que feia una enorme catipén.

    • Olsen, como dijo Sadurní una vez, “era un amargado que nos amargó la vida a todos”. Lo trajo Llaudet y no se cargó la carrera de Charly Rexach de milagro.

      Los años de plomo. Yo también empecé a aparecer en el Camp Nou en esa época. Soy de Enero de 1959.

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*