El dia que César va fer de porter

César Rodríguez
Una caricatura de César Rodríguez

Tal dia com avui, 3 de desembre, però de 1944, el públic de Les Corts va viure una experiència ben peculiar. César Rodríguez, el golejador, el davanter centre, el terror de les defenses rivals, va acabar jugant… de porter! I no de forma anecdòtica, no, sinó mitja hora ben bona! Situem-nos.

César remata de cap
Una rematada de cap de César

Ens trobem a la temporada 1944-45. El futbol espanyol encara no permet cap mena de substitució i encara trigarà anys per acceptar el relleu només del porter i només en cas de lesió. I els canvis, dos per equip, no s’autoritzaran fins a molts anys després. Però aquesta història ja l’explicarem un altre dia.

Tornem al desembre de 1944. Partit de l’onzena jornada de Lliga a Les Corts. A les tres i vint de la tarda, horari de postguerra, el Barça (líder amb 14 punts) rep el València, campió vigent i quart classificat però ben situat: suma 12 punts.

César marca l’únic gol del partit… i acaba jugant de porter mitja hora!

Pel Barça, dirigit pel genial Josep Samitier, juguen: Velasco, Elías, Curta; Raich, Sans, Gonzalvo II; Sospedra, Escolà, Martín, César i Rueda. Aquest últim, un jove de només 20 anys, supleix el lesionat Valle.

El partit es resol amb un únic gol i el farà César al minut 2 de la segona part. Una falta que llança Escolà, rep César i marca de fort xut. Mocadors a la grada, el partit era duríssim i havia costa Déu i ajuda fer el gol.

Gorostiza
Guillermo Gorostiza, quan jugava al València

Però cap al quart d’hora de la segona part una pilota disputada entre Gorostiza i Velasco acaba amb el porter barcelonista commocionat i fora del partit. Guillermo Gorostiza era un extrem esquerra de gran renom. Nascut a Santurtzi l’any 1909, tenia ja 35 anys i havia guanyat sis cops la Lliga i cinc la Copa. Va jugar a l’Arenas, al Ferrol i, sobre tot, a l’Athletic, on era conegut com “Bala roja”, renom que va caure en desús, lògicament, després de la guerra civil. Va morir als 57 anys en un sanatori per a tuberculosos de Bilbao, on s’explica que amb prou feines conservaba una pitillera de plata sota el coixí que li havia regalat l’històric president valencianista Luis Casanova amb la inscripció: “Al mejor extremo izquierdo del mundo de todos los tiempos”.

Guillermo Gorostiza va morir als 57 anys en un sanatori de Bilbao per a tuberculosos

El fet és que el Barça es queda amb deu jugadors i el que és pitjor: sense porter. És llavors quan César Rodríguez es posa els guants i se situa sota els pals. Trenta minuts de patiment, amb el Barça tancat enrere, amb Mariano Martín com a única referència a davant (i lesionat al genoll, per una dura entrada del valencianista Asensi) que mantindran el públic (ple fins a la bandera) amb gran expectació. Les cròniques parlen especialment de dues intervencions de mèrit del César porter: en refusar de punys una centrada d’Epi i en blocar amb estil una rematada de Mundo.

Una aturada de Velasco
Velasco, en una intervenció a Les Corts

Velasco no va tornar a jugar amb normalitat fins quatre mesos després

El patiment blaugrana encara es va incrementar quan l’àrbitre, Pedro Escartín, fa afegir quatre minuts, fet poc habitual llavors tot i que segurament justificat per la lesió de Velasco. Però l’1 a 0 no es va moure del marcador.

Juan Zambudio Velasco, un dels grans porters de la història del club (gairebé 200 partits oficials entre 1943 i 1954) no va poder tornar a jugar amb normalitat fins al mes d’abril de 1945, quatre mesos més tard!

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (3 votes, average: 4,67 out of 5)
Loading...

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*