Del 0-5 de 1974 al 0-4 de 2015

Revista Barcelonista

El diumenge 17 de febrer de 1974, en partit televisat en directe i a partir de les vuit del vespre, el Barça de Cruyff visita el Santiago Bernabeu. És a punt de produir-se un resultat històric: cinc gols a zero a favor dels blaugrana, i fins i tot fa la impressió que allò podia haver estat més gros, que els jugadors del Barça afluixaven per no humiliar més el rival (El cinquè gol es va marcar a 21 minuts del final). Bernabeu ho viu a la llotja com el que és: una desfeta històrica. El madridista Zoco, un dels llegendaris de l’equip blanc, decideix que li ha arribat el moment de la retirada.

La noche del 0-5 anuncié a mis compañeros que era el último año. El 30 de junio siguiente colgué las botas

Aquella mateixa temporada l’entrenador Miguel Muñoz -que era al càrrec des del 1959, quinze temporades!!!- també ha vist que li ha arribat el moment del relleu i ha presentat la dimissió. La nit del 0-5 uns pocs centenars d’aficionats van anar a celebrar-ho a la Rambla. Però les manifestacions espontànies d’alegria no eren del gust del règim i tot va acabar amb l’arribada d’uns vehicles de la policia armada. Explica el president Agustí Montal a les seves memòries

Jo estava assegut al costat d’un ministre i aquest em deia “el Madrid sí que ha dado tiempos de gloria para España, el Barcelona no está mal…”

L’endemà del 0-5, pels carrers de pobles i ciutats, els barcelonistes se saludaven amb els cinc dits de la mà oberta.

Recordem els protagonistes: Mora; Rifé, Torres, De la Cruz; Costas, Juan Carlos; Rexach, Asensi, Cruyff, Sotil i Marcial (Tomé 69). Gols d’Asensi (30 i 54), Cruyff (39), Juan Carlos (65) i Sotil (69).

Però com es va viure el 0-5 a la premsa? Com es va reflectir a les portades de l’endemà? És comparable a un modern 2-6 o al 0-4 d’aquest passat dissabte 21 de novembre del 2015? Aquí ho podeu comprovar. I també, si voleu, un resum de les cròniques més destacades de Madrid i Barcelona sobre el 0-5

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (2 votes, average: 4,00 out of 5)
Loading...

Barça1 Barça2 Barça3

 

 

 

 

2 Comments

  1. Jo em vaig comprar tota la premsa de l’endemà, inclosa la de Madrid. Diaris que encara conservo! Val a dir, però, que en la final de Copa i, com deia la cançó de La Trinca “ens en van tornar quatre”. Rinus Michels ni tan sols va assistir a la final perquè era amb la selecció neerlandesa. Parlo de memòria, però crec que és això.

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*